Una petita història al Centre Ricard Fortuny

0
126

Ingressa la mare a primers de setembre per una recuperació, ja té 87 anys i és una persona fràgil però amb ganes de represa. La doctora que em rep m’explica el seu estat de salut i com seran els controls a seguir, una informació clara i ben entesa per ambdues.

Entrem en una nova etapa. Tenim uns horaris de visites i hi anem cada dia, encara que veiem que ella s’hi troba bé. Em diu tot el personal sanitari que és una bona pacient, i és cert. Hi hem estat molt bé, els ha estimat i ha estat estimada i mimada per tots/es.

Bé, la cosa és: una trentena de pacients per a  tres auxiliars d’infermeria, un/a infermer/a, un/a metge/ssa (dos torns de dia i un de nit). Em va semblar així. Realment no sé els festius que tenen, atès que les/els veia amb assiduïtat.

Hi ha pacients que necessiten més cures que altres i en algun moment la feina pot augmentar, i és aquí on es pot deduir que els falta algun reforç.

Us puc assegurar que la seva és una feina vocacional. D’opinions, imagino que n’hi ha de tots colors. La nostra és donar les gràcies a tot l’equip sanitari, treballadora social, personal de neteja, a tots. La humanitat i l’afecte que despreneu no té preu, no es compra, es dona, i així ens ho heu fet arribar.

Moltes gràcies. Molts petons. Sou genials.

Rosa Maria Vallès Saumell

Sant Quintí de Mediona

FER UN COMENTARI