Vacunar-se

0
321

L’afer de la vacunació contra la covid-19 és un despropòsit darrere l’altre. Els principals –i també els secundaris– laboratoris farmacèutics del món hi van posar el coll de seguida per treure una vacuna com més de pressa millor i que fos més suportable la convivència amb la pandèmia. Hi van treballar, i continuen fent-ho, milers de professionals d’arreu del planeta, i cal celebrar la resposta ràpida a un problema sanitari global, que ha causat molt de dolor i que encara és lluny de solucionar-se.

Ara bé, el procés fins a obtenir la vacuna, o les vacunes, no pot deixar altra cosa que desconfiança en la població. Primer, perquè les farmacèutiques van prometre unes quantitats en uns tempos que no estan en condicions de complir. I com que qui paga mana, els països a qui no els han mancat vacunes són els que les han pagades a preu d’or. El problema és les falses promeses, anticipar que d’aquí a quatre dies la majoria de la població estaria protegida, quan per la magnitud de la tragèdia això no és possible. Això, per una banda. Per l’altra, hi ha la necessitat imperiosa de les administracions públiques de donar notícies positives, després de mesos i més mesos de restriccions. Han de vendre optimisme, intenten que hom no caigui en la depressió de no veure el final del túnel, però el temps posa les coses al seu lloc i si els bons auguris no es compleixen, el remei pot acabar essent pitjor que la ferida. Finalment, queda el comú de la gent, que necessita agafar-se on sigui i creure que tot anirà bé. Ho vam penjar als balcons ara fa tot just un any i seguim allà.

I quan amb prou feines ens hem acabat de resignar a no tenir vacuna universal fins força més enllà del que ens havien fet creure, comencen a aflorar els efectes secundaris. Perquè fer una vacuna no és cosa de quatre dies. Necessita temps i verificacions, i les possibles conseqüències a llarg termini necessiten això, temps. I temps és el que la societat no té. Ningú, ni per salut mental ni per economia, no es pot esperar deu anys, o cinc. Amb AstraZeneca les informacions són contradictòries. Per una banda, n’hi ha que diuen que és impossible que pugui tenir conseqüències letals. Però hi ha casos que apunten en aquesta direcció. I després de llançada la sospita, per molt de bombardeig d’informacions favorables que surtin a posteriori, ja s’ha sembrat l’ombra de dubte. I com que el 99% de la població no som experts, només se’ns pot demanar un acte de fe. Cadascú, amb la seva consciència.

FER UN COMENTARI