foto de portada: Jaume Domingo Mulet – Arxiu Comarcal del Baix Penedès

El Tema de la Setmana que us presentem es capbussa en el pretèrit urbanístic del Vendrell. Gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, publiquem un seguit d’imatges de com era la ciutat en diferents etapes del segle XX (amb alguna incursió a finals del XIX i alguna a principis del XXI), i en podem veure els canvis soferts amb la seva comparativa més actual. En només cinquanta anys, la transformació ha estat total.

Foto: Jaume Domingo Mulet – Arxiu Comarcal
del Baix Penedès.

Pas a nivell de l’estació del ferrocarril del Vendrell, el desembre de 1962, quan estava nevat. A l’esquerra hi ha el dipòsit d’aigua i, al fons, la benzinera Ribas, amb l’entrada pel carrer Doctor Robert i sense el pas sota la via actual.

Foto: Jaume Domingo Mulet – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Vista panoràmica de l’any 1972 de l’estació de Vendrell des del terrat de l’edifici Tobies. També s’hi pot veure la Rambla, el pas a nivell antic i la zona d’hortes on ara hi ha el barri del Pèlag.

Autor desconegut. Fons Joan Ramon i Soler – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Pont de ferro sobre la riera de la Bisbal, a la confluència amb el torrent del Lluc, acabat de construir el 1864 per la Sociedad de Ferrocarriles de Tarragona a Martorell y Barcelona. El 20 de gener de 1939 va ser dinamitat per les tropes republicanes en retirada, i reconstruït el juliol de 1939. La foto és de finals del segle XIX.

Foto: Joaquim Forés Pujol – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Vista panoràmica del pont de França (mirant cap a muntanya), inaugurat el 15 d’agost de 1888, abans de la construcció dels murs de contenció. La foto és de 1980.

Foto: Jaume Domingo Mulet – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Cruïlla de la carretera de Valls, el carrer Montserrat i la carretera de Sant Oliva, el desembre de 1994. Al fons a la dreta hi ha la fàbrica d’alcohol Rovirosa, que va ser enderrocada el 13 de febrer de 1995.

Foto: Jaume Domingo Mulet – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Vista de la riera de la Bisbal i del carrer de l’Estela (a la cantonada hi havia la fàbrica de càntirs i rajoles de Pere Fontana Casellas) abans de la construcció de l’actual pont per accedir al Botafoc. A la dreta, una part de l’edifici d’Industrias Miret. Imatge de l’any 2003.

Foto d’autor desconegut. Fons Benvingut Socias – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Finca i casa pairal la Plana, que van donar nom a l’actual barri del Tancat de la Plana. El camí dels arbres és l’actual avinguda del Tancat de la Plana. La casa pairal, que encara es conserva enmig del barri, està lligada al músic vendrellenc Benvingut Socias Mercadé (1877-1952), que hi va viure des de l’any 1900 fins a la seva mort. La seva dona, Blanca Bonastre, i ell n’eren usufructuaris. La biografia que Nati Castejón presenta aquest divendres al Vendrell sobre Socias (vegeu pàgina 17 de La Fura) dedica un capítol a la finca, lloc emblemàtic de la vila que recorda l’esplendor del seu passat. El 1967 la finca és comprada per Francesc Sanvicens i Andreu Rovirosa, i comencen les segregacions per urbanitzar-la. La imatge és de principi del segle XX.

Foto: Jaume Domingo Mulet – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Vista panoràmica del Vendrell des de Mas Levy, l’any 1988. En primer pla hi ha el primer institut que es va aixecar a la comarca, l’Institut Baix Penedès, inaugurat el 1970. Es pot veure com es trobava en una zona perifèrica de la vila, separat del nucli urbà per una zona d’hortes.

Foto d’autor desconegut. Fons fotogràfic del Vendrell – Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Façana del Balneari Brisamar, a primera línia de mar, a Coma-ruga, a la dècada dels seixanta del segle XX. S’hi veu també el riuet. Actualment al passeig marítim hi ha l’hotel Brisamar.

Foto: D. Boillos. Col·lecció Josep Maria Sellarés Constantí – Arxiu Comarcal
del Baix Penedès.

Efectes de la riuada a l’avinguda Palfuriana, el 13 de setembre de 1952, a l’alçada de la plaça de les Palmeres, a Sant Salvador. La nau de la dreta és ara una església, i al costat té l’auditori Pau Casals. 67 anys després tot està urbanitzat. Aquesta setmana ha tornat a ploure, i no la riada, però sí el mar, ha tornat a deixar els accessos a la plaça de les Palmeres intransitables, amb un pam d’aigua.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI