Víctimes i opressors

0
144

L’escriptor i premi Nobel de la Pau Elie Weise (Romania, 1928-Nova York, 2016) va dir aquestes paraules que, em sembla, ens poden ajudar a reflexionar sobre la situació que des de fa un quant temps vivim a Catalunya i a l’Estat espanyol: “Hem de prendre sempre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci anima aquell qui causa turment, mai el turmentat.”

 

Ho podríem aplicar a moltes, moltes situacions amb què topem cada dia: el silenci dels gairebé cinc mil jutges que no van dir ni piu davant les barrabassades d’una minoria, diuen, de companys de professió; el silenci de molts intel·lectuals, juristes… davant uns fets tan greus com l’empresonament d’activistes pacifistes com en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart; etc. etc. etc. Avui, però, m’han semblat adients per recordar aquells fets, els del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia i, sobretot, els de l’1 d’octubre, en què els ciutadans vam prendre partit i vam fer sentir la nostra veu fins a les darreres conseqüències, plantant-nos pacíficament davant d’un Estat opressor i repressor, que no va saber avaluar les conseqüències dels seus actes. Uns actes indignes contra la pròpia població que van esgarrifar la comunitat internacional i que ens van obrir moltes portes, fins aleshores tancades, sovint per indiferència. Aprofitem-ho, no siguem còmplices del silenci còmplice, si em permeteu la redundància. Fem sentir la nostra veu i els nostres anhels en tots els fòrums en què tinguem l’oportunitat de fer-la pública i aconseguirem allò per què vam votar l’1 d’octubre de 2017.

FER UN COMENTARI