Vilanova acull l’obertura de l’Any Gerhard

0
296

Dilluns a la tarda va tenir lloc a l’Auditori Municipal Eduard Toldrà l’acte institucional d’obertura de l’Any Gerhard 2020/21. La commemoració, promoguda per la Generalitat, pretén posar de relleu la figura del compositor Robert Gerhard, considerat un dels compositors catalans més importants del segle XX.

L’acte va ser presidit per la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que va destacar la “figura cabdal que suposa Robert Gerhard per al patrimoni musical català”, alhora que recordava que aquest acte arriba endarrerit, ja que s’havia posposat dues vegades a causa de la pandèmia. La consellera va situar Gerhard i Eduard Toldrà, ambdós contemporanis, com a referents de la música catalana.

En la mateixa línia, l’alcaldessa Olga Arnau va expressar la importància de “reconèixer figures que amb la seva trajectòria han contribuït a la promoció dels valors culturals i cívics del nostre país”. En els parlaments, l’alcaldessa va manifestar també el suport al món de la cultura “que tant està patint en aquests moments”. Precisament una estona abans de l’acte, la consellera Ponsa s’havia reunit amb les sis alcaldesses del Garraf per tractar sobre la importància de dedicar tot l’esforç necessari a la revitalització del sector.

L’obertura de l’Any Gerhard va comptar amb les actuacions del Quartet Gerhard i de la Camerata Eduard Toldrà. La commemoració, que celebra un doble aniversari (50 anys de la mort i 125 del naixement), és comissariada pel músic Edmon Colomer i preveu activitats fins a mitjans de l’any que ve, amb l’objectiu de divulgar la transcendència del compositor.

Una figura singular

Robert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970) es considera una figura singular en molts aspectes, ja que la seva obra suposa la transició entre la música primerenca del segle XX i l’experimentació sonora a partir de la creació dodecatònica. També és destacable l’interès que va mostrar per la música catalana del segle XVIII –amb transcripcions d’obra d’Antoni Soler, Domènec Terradellas i Josep Pla– i la participació en la recerca de la música tradicional catalana, que en alguns casos va incorporar a les seves composicions.

Vinculat intel·lectualment i artísticament als sectors més innovadors de la cultura catalana i europea, la seva posició personal el va dur a l’exili al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Cambridge, la seva vàlua com a compositor va incrementar-se arreu, mentre a Catalunya només era conegut en cercles molt reduïts.

FER UN COMENTARI