Vista sota control

La vista és un procés complex que es desenvolupa progressivament durant la infància i que té un paper fonamental en l’aprenentatge i en el desenvolupament global dels infants. Una bona salut visual és essencial perquè els nens i nenes puguin seguir amb normalitat el ritme escolar, ja que una gran part de la informació que reben a l’aula és de caràcter visual. Quan hi ha dificultats en el processament de la informació visual, l’infant ha de fer un esforç més gran per concentrar-se, fet que pot acabar afectant la seva motivació per llegir o escriure i repercutir en el rendiment acadèmic.

Per aquest motiu, els especialistes recomanen realitzar exploracions optomètriques periòdiques a partir dels tres anys. A més, entre els cinc i els nou és habitual que es facin cribratges visuals a les mateixes escoles o a les revisions pediàtriques amb la finalitat de detectar possibles alteracions de manera precoç, ja que la detecció a temps és clau per corregir problemes visuals i evitar que interfereixin en el desenvolupament educatiu i social dels infants.

Senyals d’alerta
Com anota el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, hi ha determinats comportaments que poden alertar d’alguna dificultat visual. Alguns signes més habituals són: acostar-se massa al paper quan es llegeix o s’escriu, veure-hi borrós o doble, aclucar els ulls o fer ganyotes per mirar la pissarra, o bé llegir de manera molt lenta, saltant-se paraules o línies. També és freqüent que alguns infants es freguin sovint els ulls, es queixin de mal de cap o presentin una disminució del rendiment escolar.

Davant d’aquests símptomes, és important consultar un especialista per valorar l’estat de la visió. En alguns casos pot ser necessari utilitzar ulleres o, fins i tot lents, de contacte, mentre que en altres es pot recomanar la teràpia visual, és a dir, un conjunt d’exercicis i tècniques d’estimulació que tenen com a objectiu millorar determinades funcions visuals.

Pantalles fora!
En les darreres dècades, les pantalles han passat a formar part del dia a dia de molts infants i adolescents. Com ha quedat palès en els darrers anys, l’ús excessiu d’aquestes pot comportar riscos per al desenvolupament físic i visual. És per això que es recomana establir límits en funció de l’edat i fomentar un ús responsable dels dispositius digitals. Els experts insisteixen que en els primers anys de vida, especialment entre els zero i els tres anys, cal evitar l’exposició a pantalles; entre els quatre i els sis anys, es recomana limitar-ne l’ús a períodes curts i sempre sota la supervisió d’un adult, mentre que a mesura que els infants creixen, cal fer un acompanyament.

Bons hàbits des de petits
És important que de ben petits s’adquireixin ja bons hàbits per protegir la visió. Mirar objectes a distància ajuda a relaxar el sistema visual i contribueix a prevenir problemes com la miopia. També és important fer pauses regulars quan es duen a terme activitats que requereixen concentració visual, com llegir, escriure o utilitzar dispositius electrònics. En aquest sentit, sovint es recomana aplicar la regla 20-20-20: cada vint minuts d’activitat visual de prop, cal apartar la mirada durant vint segons i enfocar un objecte situat a uns sis metres de distància. Aquest senzill hàbit ajuda a relaxar els ulls i a reduir la fatiga visual.

Els ulls ens permeten interpretar el món que ens envolta i desenvolupar amb normalitat les activitats del dia a dia. Per aquest motiu, la salut ocular ha de ser una prioritat també durant l’edat adulta, una etapa en què la visió acostuma a mantenir-se estable, però en què poden aparèixer determinats trastorns relacionats amb l’estil de vida o amb factors de risc concrets.

En les primeres dècades de l’edat adulta, el sistema visual ja ha assolit la seva maduresa. Cap als 20 anys el desenvolupament ocular es completa i, en general, la visió es manté estable durant la trentena. En aquesta etapa, la graduació d’ulleres o lents de contacte acostuma a variar poc, per això és l’etapa en què es fan més cirurgies per corregir algunes patologies. Les persones menors de 40 anys també han de mantenir un cert control de la seva salut ocular i visitar l’oftalmòleg en cas de notar molèsties, dolor, traumatismes, centellejos o qualsevol altre símptoma que afecti la visió.

Fins als 40
En aquesta franja d’edat, els problemes visuals més habituals estan relacionats amb els errors de refracció, com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme. També són relativament freqüents els traumatismes oculars, especialment entre homes d’entre 18 i 40 anys. De fet, s’estima que prop del 75% d’aquest tipus de lesions es produeixen en aquesta etapa de la vida, sovint a casa mentre es fan reformes o durant la pràctica esportiva. Molts d’aquests accidents es podrien evitar amb l’ús de mesures de protecció adequades, com ulleres o pantalles protectores.

Capítol a banda són les persones amb alguna condició de salut determinada, com la diabetis o la hipertensió arterial, o bé amb antecedents familiars de patologies oculars. En aquests casos, els especialistes recomanen un seguiment oftalmològic periòdic per detectar qualsevol alteració en fases inicials.

En el cas de les dones, l’embaràs també pot comportar alguns canvis visuals temporals. Les modificacions hormonals, l’augment del volum sanguini o la retenció de líquids poden provocar variacions en la visió o agreujar patologies oculars prèvies. Per aquest motiu, és recomanable realitzar controls visuals durant aquest període, especialment si existeixen antecedents d’afeccions oculars.

Canvis fisiològics
A partir de la quarantena, comencen a aparèixer alguns canvis fisiològics associats a l’envelliment ocular. El més habitual és la presbícia o vista cansada, que es produeix per la pèrdua progressiva de la capacitat d’acomodació del cristal·lí i fa que costi enfocar els objectes propers, especialment durant la lectura.

En aquesta etapa també és més freqüent la síndrome de l’ull sec, provocada per una lubricació insuficient de la superfície ocular i que pot provocar irritació, sensació de sorra als ulls, fotofòbia o disminució de la qualitat visual. Per pal·liar-ho el més corrent és recórrer a llàgrimes artificials o lubricants oculars, a la vegada que la higiene palpebral.

Per altra banda, entre els 40 i els 60 anys poden començar a desenvolupar-se determinades patologies oculars com el glaucoma, les cataractes o la retinopatia diabètica, especialment en persones amb factors de risc associats. Per aquest motiu, els especialistes recomanen realitzar un examen oftalmològic complet al voltant dels 40 anys, encara que no es presentin símptomes evidents.

Així, la salut ocular durant l’edat adulta depèn en gran manra dels hàbits de vida i de la capacitat de detectar a temps possibles alteracions. És per això que mantenir un estil de vida saludable, protegir els ulls davant de riscos i realitzar revisions periòdiques són mesures essencials per preservar la visió i prevenir problemes que podrien afectar la qualitat de vida en el futur.

Els hàbits de vida actuals també tenen un impacte directe en la salut visual. L’ús intensiu de dispositius electrònics ha fet augmentar la incidència de la síndrome visual informàtica, un conjunt de molèsties relacionades amb l’exposició prolongada a pantalles. Es calcula que més del 70% de la població en pateix algun símptoma, com fatiga visual, sequedat ocular, picor, visió borrosa o enrogiment dels ulls.

Aquestes molèsties estan relacionades amb el fet que les pantalles s’observen a distàncies molt curtes i durant períodes prolongats, cosa que obliga el sistema visual a fer un esforç constant d’acomodació. Per reduir-ne els efectes, els especialistes recomanen adoptar mesures senzilles com fer pauses regulars, mantenir una distància adequada amb la pantalla, evitar els reflexos de llum directa i parpellejar amb freqüència per mantenir els ulls ben lubricats.

L’estrès i el ritme de vida actual també poden influir en la visió. Situacions de tensió prolongada poden provocar símptomes com tremolors a les parpelles, sensibilitat a la llum, ull sec o, fins i tot, episodis de visió borrosa. Tot i que sovint són alteracions temporals, si persisteixen és convenient consultar amb un especialista.

La vista és un element clau per gaudir d’una bona qualitat de vida, un fet que esdevé especialment rellevant a mesura que avança l’edat. L’envelliment és un procés progressiu que es desenvolupa al llarg de tota la vida; amb els anys, el cos experimenta transformacions que poden limitar algunes activitats habituals, i el sistema visual no n’és una excepció. Les estructures oculars –com les parpelles, la llàgrima, la còrnia, el cristal·lí, el vitri o la retina– pateixen canvis anatòmics i funcionals que poden afectar la qualitat de la vista.

Una mala visió incrementa el risc de caigudes, pot generar por de sortir al carrer i dificultar la participació en activitats socials, fet que pot derivar en situacions d’aïllament o, fins i tot, en quadres depressius. Per tant, envellir preservant al màxim la vista és clau per mantenir l’autonomia personal, per poder continuar duent a terme activitats quotidianes i per relacionar-se amb l’entorn.

Les estadístiques mostren que els problemes de visió afecten més del 75% de la població mundial i que les prevalences més elevades de mala visió es registren entre les persones majors de 75 anys, amb una incidència gairebé cinc vegades superior a la del grup d’edat d’entre 15 i 44 anys. De fet, segons anoten múltiples estudis, les persones majors de 60 anys constitueixen el grup de població amb més problemes de salut visual, alguns dels quals poden arribar a provocar ceguesa, si no es diagnostiquen i tracten de manera precoç.

Malalties associades a l’edat
La majoria de les persones comencen a notar aquests canvis a partir dels 40 anys. De la quarantena en endavant poden aparèixer dificultats per enfocar la visió de prop, per distingir alguns colors o contorns, o per adaptar-se als canvis d’il·luminació. Amb el pas del temps, a més, augmenta el risc de desenvolupar malalties oculars més greus.

Entre les principals malalties oculars associades a l’edat destaquen les cataractes, la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), el glaucoma i la retinopatia diabètica. A aquestes patologies, s’hi afegeixen altres alteracions visuals freqüents amb el pas del temps, com la presbícia o vista cansada –que pot aparèixer a partir dels 40 anys–, les anomenades mosques volants, la sequedat ocular o certes opacitats corneals. Conèixer aquestes afeccions i detectar-les a temps és essencial per preservar la salut visual durant la maduresa.

I és justament per això que la prevenció és clau. Algunes de les malalties oculars més freqüents en la vellesa i que acabem d’anotar com la DMAE o el glaucoma, per exemple, són progressives i irreversibles, i sovint no presenten símptomes evidents fins que la pèrdua de visió ja és significativa. La detecció precoç i el tractament adequat poden evitar o frenar aquests processos.

Per tot plegat, els especialistes recomanen fer revisions oftalmològiques periòdiques: cada dos anys a partir dels 40 anys i, com a mínim, una vegada l’any a partir dels 60 o sempre que existeixen factors de risc (antecedents familiars, miopia molt alta o malalties com la diabetis, la hipertensió o les cardiopaties). Aquestes revisions haurien d’incloure un examen complet amb dilatació de la pupil·la, ja que així es poden detectar moltes patologies oculars en les seves fases inicials.

A més, cal tenir present que determinades malalties generals –com la diabetis, la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia o les cardiopaties– poden tenir una incidència directa sobre la salut visual. Controlar aquests factors i adoptar, com hem vist en els anteriors articles, uns hàbits de vida saludables contribueix a protegir la salut ocular.

Les ulleres continuen sent la primera opció per compensar moltes disfuncions visuals. Per aquest motiu, el consell de l’optometrista és fonamental tant en l’elecció de la muntura com de les lents, ja que una selecció adequada garanteix confort visual i una correcta compensació de la visió.

Pel que fa a la muntura, és important que s’adapti correctament a les mides i a la fisonomia de cada persona. L’elecció no ha de basar-se únicament en criteris estètics o de moda, sinó també en aspectes funcionals. Les ulleres han de mantenir-se estables i sostenir-se davant dels ulls en una posició adequada, que és única per a cada usuari. En el cas dels infants menors de tres anys, a més, és essencial que la muntura respecti el desenvolupament de l’envà nasal.

Quant a les lents, s’han de seleccionar en funció del grau i del tipus de disfunció visual, com ara miopia, hipermetropia o astigmatisme. Un aspecte clau és que el centre òptic de cada lent coincideixi amb el centre de la pupil·la de la persona usuària. Si no és així, poden aparèixer dificultats en la coordinació dels dos ulls. Per això és imprescindible que l’optometrista faci una presa de mesures de muntatge precisa.

El gruix, el pes i la curvatura de les lents depenen del material escollit. Per evitar un gruix excessiu, és recomanable optar per lents de diàmetre reduït i materials amb un índex de refracció elevat. Finalment, també es poden incorporar tractaments superficials que milloren la protecció i el confort visual, com el tractament antireflector o filtres específics per a pantalles i llums LED.

Màrius Passarell, cap de Servei Transversal d’Oftalmologia del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG)

La població és prou conscient de la importància de tenir cura de la salut ocular?
Sí. A diferència del que passa amb altres especialitats, la gent està molt conscienciada que l’ull és un òrgan importantíssim i és molt estrany que, si algú té algun problema, s’esperi a venir a la consulta.

Quins són els motius de consulta més habituals?
La majoria dels casos no són importants: “Em pica l’ull, em plora, em rasca, aquesta nit no he dormit bé…”. Generalment, la vista comença a fallar a partir dels seixanta anys, i el problema més comú entre la població d’aquesta edat són les cataractes.

Les cataractes es poden prevenir?
No. Si fas servir ulleres de sol de manera regular, pots fer que no apareguin tan aviat. Però la cataracta és com l’artrosi: si tens la sort de fer anys, n’acabaràs tenint perquè les articulacions es desgasten. Doncs el mateix passa en el cas de les cataractes. La cataracta no és més que el desgast d’una peça que hi ha a dins de l’ull i que es diu cristal·lí. Aquesta peça està sotmesa a l’estrès oxidatiu, a la llum solar que rep cada dia i, sobretot, a l’edat. En principi, tothom acabarà tenint una cataracta. Però no ens ho hem de prendre com si fos una malaltia –tot i que hi ha cataractes que són patològiques–, sinó com un procés d’envelliment.

Quan és recomanable visitar l’especialista?
Quan tenim símptomes que duren en el temps. És a dir, si tenim una mica de picor, no ens hem de preocupar. Però si aquella picor fa que l’ull es torni vermell i acabem veient-hi borrós, aleshores sí que hem de visitar l’oftalmòleg. Tot i això, es recomana fer revisions de tant en tant per comprovar que la pressió ocular està bé, que el nervi òptic també, etcètera. Aquesta és, de fet, la millor prevenció per detectar malalties com el glaucoma, que no dona cap símptoma fins que ja està molt avançat.

En el cas dels infants, quan s’hauria de fer la primera revisió?
El sistema sanitari català recomana fer la primera revisió d’un infant als quatre anys. Primer, perquè a partir d’aquella edat el nen ja pot col·laborar verbalment amb l’especialista. I, en segon lloc, perquè l’ull ja és més madur. Però aquest tema és el cavall de batalla dels oftalmòlegs. La gent adulta acostuma a fer revisions periòdiques, però costa molt que els pares portin els fills a la primera visita. Ens trobem que ens els porten quan ja tenen sis o set anys i, en cas que hi hagi algun problema, és més difícil de solucionar.

L’ús de pantalles pot derivar en lesions oculars?
Les pantalles, com el televisor o l’ordinador, no. En el cas dels televisors, avui ja fem servir pantalles molt grans, i l’ull humà està preparat per a aquestes imatges. Quant als ordinadors, tot i que durant molts anys han tingut molt mala fama, pràcticament tots incorporen patents i filtres blaus que l’únic que poden fer és causar fatiga visual.

Fatigar l’ull constantment és greu?
La fatiga visual és l’esgotament de l’òrgan. Per exemple, passar vuit hores davant la pantalla no provocarà pèrdua visual, ni cap patologia visual, però si intentem enfocar un objecte lumínic durant moltes hores seguides, possiblement al final del dia tindrem una sensació d’irritació, de tenir més pes a sobre dels ulls i, la gent més sensible, pot arribar a tenir mal de cap a la zona frontal. Són senyals molestos, però no ens causarà cap mena de malaltia. Per això sempre recomanem que cada hora de feina, intentem sortir del lloc on estem tancats i enfoquem un objecte llunyà. Amb això aconseguirem relaxar la pupil·la i disminuirem moltíssim la fatiga visual.

El televisor i l’ordinador, aprovats. Però, què passa amb els telèfons mòbils?
Aquest és el principal problema. El mòbil és un dispositiu que utilitzem per a qualsevol cosa, i l’ull humà no està preparat per enfocar un objecte d’unes dimensions tan petites. Això està provocant molts problemes entre la població infantojuvenil, que cada cop el fan servir més prematurament i, per tant, són cada cop més miops. Els casos de miopia entre la població adolescent s’han triplicat en els últims deu anys per culpa dels mòbils.

L’alimentació té un paper important en la salut ocular?
L’alimentació és un pilar bàsic per mantenir una bona salut ocular. Actualment, la societat oftalmològica està molt impactada per la degeneració macular associada a l’edat, una malaltia degenerativa que ha aparegut en les últimes tres dècades a causa de l’envelliment de la població. Aquesta malaltia degenera una part de la retina, que fa que ens quedem sense vista a partir dels seixanta-cinc anys. A partir d’aquesta malaltia, s’han fet molts estudis de processos antioxidants –que és el que envelleix el cos– i, en el cas de la dieta, el que sempre recomanem els retinòlegs és fer una ingesta de fruits vermells (nabius o gerds) dos o tres cops per setmana. També es recomana menjar dues o tres peces de peix blau a la setmana i els fruits secs, dels quals les nous són les més importants.

Les ulleres de sol són veritablement útils?
Jo, personalment, recomano fer-les servir tot el dia perquè preveu dues coses: d’una banda, que la cataracta aparegui prematurament i, d’una altra, que les malalties degeneratives de la retina no ho siguin tant. Hem comentat que l’oxidació és el que envelleix el cos humà, oi? Doncs el sol i els raigs ultraviolats oxiden completament qualsevol part del cos i a l’ull li fan molt de mal. Si portes ulleres de sol, el cristal·lí –que és on es forma la cataracta– no s’oxida tant i la retina, tampoc. Això no vol dir que a llarg termini no tinguis cap problema, però fas una prevenció molt important. Per altra banda, és molt important fer servir ulleres de sol que portin l’etiqueta de la Comunitat Europea (CE). Si no està homologat pots portar un vidre que, en lloc de protegir, estigui augmentant la potència del raig solar quan aquest entra a l’ull, provocant cremades oculars o altres lesions. Tanmateix, hi ha vidres que sí que estan homologats i que no s’haurien de vendre. Quan parlem d’ulleres de sol, parlem de vidres foscos; tot el que s’escapi d’això (vidres marronosos, roses o blaus) no els compraria mai perquè són franges de colors que no protegeixen.

Les lents de contacte són segures per a tothom?
Sí. El més important és saber quan les hem de començar a fer servir. Ara els pares volen que els seus fills se les posin més aviat. Però la recomanació que fa la Societat Espanyola d’Oftalmologia és que les lents de contacte es comencin a posar a partir dels setze anys, que és quan l’ull humà ja ha madurat. La lent et dona una visió molt més bona que una ullera, però és una responsabilitat perquè no deixa de ser un objecte que està en contacte amb un ull i que es pot infectar, trencar i provocar lesions. Ha de ser l’especialista qui et digui si el teu ull està preparat o no per dur lents de contacte.

Què podem fer, en el nostre dia a dia, per mantenir una bona salut ocular?
Tenir seny, tenir molta cura de les pantalles, no forçar la vista més del que sigui necessari i, sobretot, no generar-li tòxics. Hem parlat de l’alimentació, però no de dos tòxics que en l’àmbit oftalmològic són molt importants: el tabac i l’alcohol. El tabac és un tòxic per a qualsevol sistema del cos i un hàbit terrorífic per a l’ull humà. L’alcohol, pres en gran quantitat, encara és pitjor que el tabac perquè pot acabar fent ceguera ocular.