Cervells convulsos

0
271

Hi ha un trastorn que encara avui és poc conegut però que provoca molt patiment i estigmatització. Parlo de l’epilèpsia, un trastorn neurològic que afecta prop de 50 milions de persones a tot el món, segons l’OMS (700.000 casos a Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia).

Podríem dir que l’epilèpsia és, resumint-ho molt, una repetida pujada de tensió elèctrica. Les neurones, les cèl·lules funcionals del sistema nerviós, es connecten entre si gràcies a impulsos nerviosos generats per reaccions químiques. El problema és quan hi ha una excessiva descàrrega al nostre cervell. Quan hi ha una pujada de tensió a casa, els llums s’apaguen perquè tenim un sistema perquè els fils no es cremin, però al cervell encara no s’ha descobert com frenar-ho i la pujada de tensió deixa sempre efectes.

L’excessiva descàrrega elèctrica es genera per múltiples causes: infeccions, malformació genètica, traumatismes o per motius encara no coneguts, i provoca un seguit de reaccions depenent de la zona del cervell on es produeixi. La presentació més comuna és la del tipus generalitzada en què el pacient convulsiona durant uns segons o pocs minuts per una ràfega que es propaga per tot el cervell, però també s’ha pogut documentar una altra presentació que es coneix com a crisi focal, en què la descàrrega es localitza en una part del cervell sense propagar-se. Els pacients que pateixen aquestes darreres crisis poden patir al·lucinacions, moviments incontrolats de part del cos o absències molt pròpies en casos infantils. Equips d’investigadors a tot el món treballen per trobar les causes de l’epilèpsia idiopàtica, millorar els tractaments farmacològics i reduir els efectes que provoca al cervell. Cada descàrrega és una lesió que no podem infravalorar. Cal tenir-la molt present perquè aquest trastorn presenta una alta prevalença entre els 6 i els 14 anys i ens cal dotar-nos de respostes educatives per ajudar-los. L’OMS treballa per difondre el trastorn i treure tot el misticisme que encara envolten les convulsions i les absències, més pròpies de pel·lícules que de la realitat. A nosaltres ens toca posar-nos en la seva pell.

FER UN COMENTARI