La Generalitat ja ha culminat la recuperació ambiental de l’antiga pedrera de Can Magí Vidal, un espai de prop de dues hectàrees situat a la zona d’interès natural protegida del Montmell-Marmellar. Aquesta era una de les 70 explotacions mineres de Catalunya que van quedar abandonades sense que la propietat que en feia les tasques d’extracció hagués fet els treballs pertinents de restauració.
Seguint una llei europea que obliga a tenir recuperats tots aquests espais el 2050, la Generalitat va impulsar un Pla de restauració d’activitats extractives que entre el 2022 i el 2027 està actuant en aquestes antigues pedreres amb l’objectiu de “retornar a la natura el que era de la natura”, en paraules de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. La consellera ha visitat aquest dimecres l’espai recuperat del Montmell, que és un dels dos que ja s’han restaurat totalment, mentre que disset més ja tenen els treballs en marxa.
En desús des dels anys 90
La pedrera de Can Magí Vidal va estar activa en dues etapes, una als anys 70 i l’altra, als anys 90. Després de quedar en desús el 1995, la propietat no va restaurar els terrenys. Com que la llei que obliga a fer-ho no es va aprovar fins al 1981, moltes d’aquestes explotacions anteriors s’abandonaven quan havien perdut el seu valor econòmic, sense que es fes la restauració del terreny.
Això és el que ara està fent la Generalitat a través de l’empresa Infraestructures amb el seu Pla de Restauració. A la del Montmell, la inversió ha estat de 400.000 euros i ha servit per desmantellar diferents instal·lacions de formigó, retirar residus, restituir l’antic camí i fer unes noves canalitzacions amb escullera que permeten el drenatge de les aigües de pluja cap a dues basses que s’han fet a la conca. Això, junt amb la replantació d’espècies autòctones, permetrà reintroduir diferents espècies, com ara amfibis i ocells.
Els treballs van començar la tardor del 2023 i s’han allargat fins a principis d’aquest 2025. El Pla de Restauració de la Generalitat compta amb un pressupost total de 16,5 milions d’euros, provinent del Fons Climàtic, però també dels fons Next Generation i els FEDER. A més, en els casos en els quals es disposa d’una fiança dipositada en concepte de restauració per l’antic titular de l’activitat extractiva, es procedeix a la seva confiscació per incorporar-la al finançament del pla.
