Demanen a la Generalitat que declari el carrer Comerç de Vilafranca Bé Cultural d’Interès Nacional

0
604

En conèixer-se els plans de l’Ajuntament de Vilafranca per convertir el barri del Molí d’en Rovira en una zona més residencial, amb més blocs de pisos que generarien tensió amb l’arquitectura relacionada amb el món del vi de la façana del carrer Comerç, es va crear el Grup Patrimoni Arquitectònic del Vi de Vilafranca, l’objectiu del qual era la preservació íntegra de tot el conjunt de cellers del carrer Comerç, i la via per aconseguir-ho era que dos declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Importa el conjunt

Passats uns mesos, aquell equip multidisciplinar, format per historiadors, arquitectes, advocats i politòlegs, ha aconseguit el seu objectiu i ha presentat al Departament de Cultura de la Generalitat, amb el suport de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), la sol·licitud de BCIN, que va acompanyada d’un catàleg de trenta elements que consideren que cal preservar. Elements que no tots tenen la continuïtat del carrer Comerç, però que tenen relació amb la història del vi i amb la Vilafranca del segle XIX. A banda dels cellers, també hi ha algun celler de l’altre costat de la via, l’estació de trens i fins i tot habitatges d’antics treballadors ferroviaris.

L’arquitecte David Agustín recorda que quan el 1865 va arribar el ferrocarril a la vila, els cellers van veure clar que havia de ser una bona sortida pels seus productes i que no podien dependre únicament de Vilanova, “i es crea una nova trama urbana, no pensada com a habitacional sinó de cellers”. Per al Grup Patrimoni, no només les naus industrials construïdes per Santiago Güell o Federico Correa s’han de conservar, sinó que “és un conjunt que s’ha d’entendre de manera contínua i que dona identitat a la vila i al Penedès”. Idea que conforma l’historiador Raimon Soler: “si alguna cosa dona sentit a la capitalitat del vi de Vilafranca són aquests cellers”. Un conjunt que diferencia Vilafranca d’altres zones que havien tingut concentració d’indústria vinícola a Catalunya, com el barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, Reus o Tarragona, on ja s’ha perdut aquell llegat arquitectònic.

Segons la historiadora de l’art Montse Julià, “l’arquitectura del vi s’està perdent, molts especialistes ens ho diuen”, i la seva proposta passa no només per conservar el de Vilafranca sinó per fer-lo útil i que puguin seguir essent cellers, però també altres tipus d’usos, com pot ser una biblioteca, o els ja existents estudi d’arquitectura o obrador de formatges. Sempre preservant-ne l’arquitectura. En aquest sentit, Josep Anton Calvet, que és membre de l’IEP, veu clar que “el factor econòmic pressiona sobre el patrimoni, alguns veuen la possibilitat de fer un bloc de pisos i fer negoci, però hem de combinar treure rendiment amb patrimoni, per exemple amb l’enoturisme”.

Suport del Col·legi d’Arquitectes

Properament es faran sengles actes públics a Vilafranca i també al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per presentar el manifest que s’ha redactat, amb els arguments per declarar el carrer Comerç Bé Cultural d’Interès Nacional. A banda de l’IEP, també hi donen suport el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el grup ecologista Bosc Verd, el Centre Agrícol del Penedès, el CEPVI, SOS Monuments i l’Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.

FER UN COMENTARI