Deu anys sense M. Dolors Alibés

0
67

Aquest mes de novembre de 2019 fa deu anys que la M. Dolors Alibés ens va deixar, víctima d’una llarga malaltia. Com passa el temps! I que de pressa oblidem els que ja no hi són, per molt que tinguin una obra al darrere encara ben vàlida des de diversos punts de vista. Com pot ser que l’actualitat ens devori tant com per no recordar gent que, com ella, ha fet tant per la nostra cultura? M’hi va fer pensar, i per això he decidit de posar-me a escriure aquestes ratlles, la lectura del darrer número de la revista Serra d’Or (octubre de 2019), ja que en tres articles totalment diferents es feia referència a aquesta capacitat tan nefasta que tenim d’oblidar aquells que es mereixerien un reconeixement i una permanència en l’imaginari del país. Enric Ciurans ho deia parlant del món del teatre: ‘ja gairebé ningú no sap qui eren Maria Vila, Pau Garsaball i tants altres actors i actrius que van emocionar milers de persones” (p. 61). Xavier Chavarria, deia quatre quarts del mateix de l’oblit tan injust a què hem arraconat un compositor, crític teatral… tan important com Jaume Pahissa, mort ara fa cinquanta anys a l’exili argentí (p. 50-52). I encara Miquel Pujadó reivindicava la figura d’un Jordi Batiste, encara en actiu, però oblidat dels circuits de música actuals (p. 54). Jo diria que amb molts escriptors, sobretot de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), passa el mateix, i que la M. Dolors Alibés n’és un bon exemple. Què en queda de la quarantena d’obres per a infants i joves que va escriure? Quantes en podem trobar al mercat encara? A quantes escoles es llegeixen i es difonen obres seves? Us he de dir que no he sabut trobar cap títol seu que encara fos en catàleg, que no hagi estat descatalogat. I això que en té una bona colla que no han perdut gens d’actualitat, i això que és una mestra de la paròdia, ara que està tan de moda. Estic segur que n’hi ha uns quants que poden ser bones lectures per als nostres infants i joves: des del reconegut en el seu moment Com es fa un còmic?, il·lustrat pel popular dibuixant Jan; passant pel divertit Jasolina, vista Fina, el tendre Boira a les butxaques, l’esbojarrat L’enrenou del 49, centrat en el món de l’edició, escrit a quatre mans amb la també escriptora de LIJ i experta en coaching Elena O’Callaghan, i tants i tants altres. Si ha passat això amb l’obra literària, val més no parlar de la periodística. Pensar en reculls o antologies d’articles seus a l’Avui, a El 9 Nou, Regió 7… encara és més utòpic. No ajudem a fer més fondo el pou de l’oblit; fem que els nostres infants i joves, i també els grans, només faltaria, coneguin una obra massa injustament oblidada. Recuperem la M. Dolors Alibés.

FER UN COMENTARI