Violència. Por. Policia, foscor, cops. Cadenes, presó, ràbia, impotència, gàbia. Incertesa. Persecució. Futur? Dominació. Violència. Octubre. Violència. Quan parlem de repressió, repressió política, ens poden venir moltes paraules al cap. A l’Estat espanyol ha estat un dels pilars del franquisme, i és una eina que avui encara s’utilitza arreu del món per part de governs, institucions i exèrcits amb la finalitat de controlar els moviments que contradiuen l’ordre establert.

Aquesta setmana hem volgut exposar alguns dels casos de repressió política que afecten la vegueria Penedès, perquè el nostre territori també ha estat colpejat per mesures repressives, sobretot després del punt d’inflexió que va suposar l’1 d’octubre del 2017 amb el referèndum per la independència de Catalunya i les consegüents sentències als presos polítics i detencions i condemnes a membres de col·lectius independentistes i a persones que exercien el seu dret a manifestar-se als carrers.

1. Repressió a la vegueria

Agents de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra en una manifestació de rebuig a la detenció de Carles Puigdemont el març de 2018. // GEMMA TUBERT – ACN

Al Penedès actualment hi ha un mínim de 69 casos oberts segons la Baula Solidària, una organització antirepressiva que treballa a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Anoia i Garraf. La majoria d’aquests casos estan relacionats amb la independència de Catalunya o protestes arran de la sentència als presos polítics de la Generalitat, i són posteriors al 2017. De fet, i només en els primers dos mesos després dels esdeveniments de l’1 d’octubre del 2017, l’Estat espanyol va encausar quasi 800 persones. A la vegueria també hi ha hagut algun cas de repressió contra la llibertat d’expressió, com va passar amb el grup Conflicte el 2015: se’ls acusava d’un presumpte delicte d’odi i discriminació per algunes de les seves lletres, com va passar amb Valtònyc i les seves cançons sobre la família reial.

Així, abans del 2017 ja hi havia hagut casos de repressió política a la vegueria, com els 9 antifeixistes del Penedès, que aquest 2020 han sabut que hauran d’afrontar unes penes de multa de 780 euros cadascú al voltant d’una manifestació de rebuig a Plataforma per Catalunya el 2010 a Vilafranca (i si no, poden entrar a presó); o els 9 de Vilanova, detinguts i jutjats al voltant d’un acte de campanya del Partit Popular el 2014, en el qual participaven l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i la presidenta del PP català Alícia Sánchez-Camacho.

El cas dels 9 antifeixistes del Penedès s’ha resolt deu anys més tard, aquest 2020. // LA FURA

“Dels nou que ens van processar per presumptament haver comès danys, atemptat contra l’autoritat, resistència i desordres, només en van condemnar dos, i per sort a penes menors als 2 anys, de manera que no van haver d’entrar a presó” comenta la Martí Boj, una dels encausats del cas dels nou de Vilanova. “Així i tot, encara que no entressin a presó, ara tenen antecedents, i això també és una conseqüència repressiva a l’hora de participar en altres actes o manifestacions”, apunta.

“En el nostre cas, l’acusació es basava en el testimoni d’un agent de la policia, però hi havia imatges del moment dels fets, i que se’ns demanessin 29 anys de presó no encaixava enlloc”, afegeix Jota Ametllé, un altre dels encausats. “Amb les proves que teníem estava clar que a cap estat democràtic et poden condemnar, però en el context actual del panorama independentista tenim la repressió molt interioritzada i potser seria diferent. Un procés d’aquesta mena afecta a tothom de moltes maneres, perquè et pot perjudicar la salut, perquè és molt dur per a les famílies, perquè hi ha despeses econòmiques… Nosaltres valorem positivament que ara els nostres pares ens creuen quan els diem que sovint la policia s’inventa els relats i atestats, i també hem après moltes coses sobre la repressió i el funcionament d’un judici”.

Algunes convocatòries massives han tingut una repercussió molt gran a la vegueria: dels talls a la Jonquera que Tsunami Democràtic va impulsar el novembre d’ara fa un any, s’han de presentar a declarar 10 persones del Baix Penedès, 1 de l’Anoia i 7 de l’Alt Penedès; i en reivindicacions com les manifestacions el 21 de desembre de 2018 pel Consell de Ministres a Barcelona o altres talls a l’N-340 o a l’AP-7 en el marc de la sentència als presos polítics també hi ha hagut desenes de penedesencs identificats o detinguts. A més, un veí de l’Arboç està acusat de delictes de desordres públics i “ultratge a Espanya” amb relació a la crema d’una bandera espanyola i a dues mobilitzacions del 2019, i un jove d’Arran del Vendrell va ser detingut amb relació a una manifestació de rebuig al partit Som Identitaris, de Josep Anglada, l’agost passat.

“A les protestes per la sentència del procés que es van fer al Camp Nou el 2019 van detenir uns quants joves que vam fer un cordó entre la gent convocada per Tsunami Democràtic i un grup de feixistes que s’hi encaraven. Els mossos van carregar contra nosaltres i en van identificar alguns. A mi m’acusen de desobediència i delictes de l’ordre, la Generalitat es presenta com a acusació particular i creiem que demanaran entre 4 i 10 anys de presó” explica en Víctor, un represaliat independentista de Vilanova. “De moment estic bé i tinc clar que no aconseguiran el que intenten, que és que jo canviï les meves idees”.

2. Adrián Sas: “No vull pactar amb les institucions que ens reprimeixen”

Aquest diumenge a les 12h del migdia es fa una manifestació de suport a l’Adrián davant l’Ajuntament de Vilafranca. // LA FURA

L’Adrián Sas té 31 anys. Viu a Vilafranca i actualment treballa com a mosso de magatzem, tot i que fins fa poc també treballava de cambrer perquè és un enamorat de l’hostaleria. L’11 de desembre del 2018 la seva vida i la de tothom qui l’envolta va patir un canvi radical: “estava passejant pel centre de Vilafranca amb el meu pare, a qui feia dos anys que no veia perquè tant ell com la mare viuen a Astúries i ens veiem poc. De cop se’m van llençar a sobre sis agents de paisà, que es van identificar com a Mossos d’Esquadra, em van preguntar el meu nom i em van emmanillar. Jo els preguntava que què passava, però ells només em deien que ja ho havia de saber, mentre el meu pare estava en xoc i amb tota la innocència els demanava que em deixessin anar a prendre alguna cosa amb ell i que ja em duria a comissaria en acabar. Però va arribar una patrulla i se’m van endur a comissaria, on em van despullar i em van fer fotografies”.

A l’Adrián l’acusen de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions durant les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar davant el Parlament de Catalunya. La Fiscalia General de l’Estat li demana 7 anys de presó; i la Generalitat, que es presenta com a acusació particular, en demana 5 i mig. Així i tot, el dia dels fets no hi ha constància de cap identificació ni detenció. “Crec que van anar a fer el màxim de mal, perquè podrien haver-me enviat una citació perquè anés a comissaria en comptes de detenir-me al mig del carrer i davant del meu pare, que ja té 70 anys i que feia molt temps que no em veia. A més, la mateixa setmana havien operat la meva germana i els meus pares només feia un dia que eren a Vilafranca. La detenció em va deixar molt descol·locat: potser si et detenen en alguna manifestació, ja estàs més mentalitzat i saps com actuar i que et pots negar que et facin segons què, però quan no saps per què et detenen no reacciones”. De fet, a l’Adrián li van fer fotografies als tatuatges que porta, cosa que en teoria no es pot fer, i abans de fer una roda de reconeixement en van fer una altra amb fotografies de les xarxes on la majoria de nois que apareixien eren coneguts seus. També van trigar molt a explicar-li el motiu de la detenció, i li van fer passar la nit al calabós “amb una manta plena de pixats” i sense acabar de saber quant s’hi hauria d’estar.

L’Adrián serà jutjat el proper dimarts 17 de novembre. // SAS ABSOLUCIÓ

“Les dates de la meva detenció ja eren molt convulses i es buscava un atemoriment de la ciutadania. Hi havia moltes detencions aleatòries arreu del territori amb l’objectiu de frenar els moviments socials i de protesta. El fet que la Generalitat també es presentés com a part acusatòria no em va sorprendre, perquè ja havíem vist com el president Torra animava la gent a manifestar-se mentre la Conselleria d’Interior hi enviava els mossos”. Actualment hi ha uns 26 casos repressius a Catalunya en què la Generalitat es presenta com a acusació, encara que el context sigui similar al de l’Adrián: en manifestacions independentistes o de suport als presos polítics.

Els processos judicials al voltant de la repressió suposen un punt i seguit o un punt i a part: estar pendent de judici no et permet fer massa plans de futur i s’han de tenir en compte algunes despeses econòmiques específiques. “M’acabo de mudar amb la meva parella i clar que pensem en què passarà. Si entro a presó, només em reforçaran els meus ideals, perquè em demostrarà que tot el que intentem combatre passa de veritat: cada vegada més gent coneix algú que està patint la repressió en primera persona. M’han criminalitzat, estigmatitzat i assenyalat, m’han embargat el compte i m’han seguit tots els moviments pel carrer i a les meves xarxes socials, però no vull que això m’afecti perquè no vull donar la raó a la repressió. Tampoc voldria fer cap pacte perquè no crec que hagi de seure a parlar amb la Generalitat, quan aquesta ens reprimeix quan sortim a defensar les institucions catalanes”.

3. JosAnt Valverde: “La repressió fa que et sentis molt sol i et provoca inestabilitat emocional”

En JosAnt tindrà el judici el proper mes de març del 2021. // LA FURA

A en JosAnt Valverde, vilanoví, el van identificar el 21 de desembre del 2018 en el marc del Consell de Ministres que se celebrava a Barcelona. La reunió va desencadenar algunes protestes pel fet de celebrar-se a Barcelona i perquè coincidia amb l’aniversari de les eleccions al Parlament del 2017, cosa que es relacionava directament amb les càrregues policials de l’1 d’octubre, el cas dels presos polítics i l’aplicació del 155.

En JosAnt es trobava al tall que s’havia fet a la ronda Litoral, que els manifestants obrien cada deu minuts després de pactar amb els Mossos d’Esquadra. Però aquests van ignorar el pacte i van fer alguna càrrega: “Vaig caure a terra. No veia res, era de nit i tenia gent a sobre, recordo que em torçaven el nas i sentia com m’estiraven per tot arreu per separar-me. Em van demanar el DNI i em van identificar. A l’atestat policial, però, consta que vaig negar-m’hi, que vaig agafar tres membres de la BRIMO (Àrea de Brigada Mòbil) jo sol, que tothom estava tranquil menys jo… Després d’identificar-me em van deixar tornar al tall. Això ja és estrany, perquè se m’acusa de delicte d’ordres públics, atemptat contra l’autoritat i delicte de lesions a un agent, però per lògica quan algú ataca un agent de la policia és detingut; no se l’identifica i se li permet seguir reivindicant-se”, apunta.

Així i tot, la detenció del JosAnt no va arribar fins molt temps després: els fets dels quals se l’acusa van passar el 21 de desembre del 2018, però la detenció va tenir lloc el 25 de setembre del 2019, dos dies després de les detencions de matinada de nou membres dels Comitès per la Defensa de la República (CDR) que havien dut a terme 500 agents de la Guàrdia Civil en l’Operació Judes. En el seu cas, la detenció va tenir lloc al carrer, va passar la nit a comissaria i hi va haver un gran desplegament d’agents uniformats i armats per al seu trasllat als jutjats l’endemà: “Quan vaig sortir de comissaria vaig trobar molts agents armats de la BRIMO, furgons i tres patrulles, dues de les quals de l’ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius). Em va impactar molt que mobilitzessin tants agents només per traslladar-me a mi, i dins de Vilanova”.

En JosAnt a una reivindicació. // JOSANT ABSOLUCIÓ

La repressió no afecta només les persones investigades o detingudes, sinó que també impacta de ple el seu entorn. La preparació dels judicis, tant amb els advocats de la defensa com mentalment per a l’acusat, és també una maniobra de desgast, i quan un judici s’ajorna el procés ha de tornar a començar. El judici al JosAnt s’ha ajornat fins a tres vegades: ara la nova data és el 9 de març del 2021. “Per mi la repressió ha estat inestabilitat emocional. He passat de portar-ho bé a no veure’m capaç de sortir del llit. Tot i rebre el suport de família i amics, sindicats, Irídia, Alerta Solidària, la Baula, la CUP i l’alcaldessa de Vilanova, m’he sentit molt sol, i el fet que el judici s’hagi anat ajornant tampoc ajuda i suposa molt de desgast. T’autoinculpes pel patiment de l’entorn: la família de la meva parella és de Xile i es van haver d’exiliar per la repressió d’allà, quan vaig passar la nit a la cel·la hi donava molts tombs; i tampoc m’he vist amb cor d’explicar-ho al meu pare. A mi tot això m’ha fet patir un trastorn d’estrès posttraumàtic, que em va tractar un psicòleg de la presó de Lledoners, i també m’han acomiadat de la feina”.

A l’acusació del judici al JosAnt també hi ha la Generalitat, cosa que el grup de suport analitza i denuncia públicament a les xarxes socials. Des del grup de suport troben que després de la declaració simbòlica d’independència el 27 d’octubre, “Junts x Catalunya s’ha dedicat a desmobilitzar el poble amb repressió, perquè milers d’independentistes han estat represaliats pels Mossos d’Esquadra”. Per en JosAnt, el govern “té el discurs molt estudiat: quan parlen de repressió no parlen de la que podem patir qualsevol independentista, sinó que quan parlen de “nosaltres” es refereixen només a les elits i als parlamentaris. A més, mentre la Conselleria d’Interior segueixi estant en mans de Junts per Catalunya com els últims 10 anys, els mossos que ens acusen no tindran repercussions, encara que no hi hagi proves i m‘absolguin o que, fins i tot, es conclogui que hi ha hagut fals testimoni per part del cos policial. Com que els superiors d’aquests agents són càrrecs de confiança de Junts x Catalunya, no inhabilitaran ningú. De moment ja han aconseguit apagar la flama que teníem l’octubre del 2017”.

4. Els grups de suport

El cas dels 9 de Vilanova es va resoldre ara fa dos anys amb dos condemnats i 7 absolucions. // IRENE PERAIRE

Moltes causes polítiques han desencadenat la creació de grups de suport als encausats. Aquests, generalment creats des de la família i amistats dels detinguts, busquen sufragar les despeses econòmiques dels judicis i fer pressió social per aconseguir avenços favorables als reprimits.

La plataforma Sas Absolució porta dos anys treballant per donar veu al seu cas i recaptar fons per cobrir les despeses judicials, perquè l’Adrián té el compte embargat i encara que algunes despeses les cobreixin entitats com Alerta Solidària, la repercussió econòmica d’aquestes situacions pot sobrepassar moltes butxaques. En el seu cas, i com que en context de coronavirus no es poden organitzar grans actes solidaris, la plataforma ha obert un projecte de micromecenatge a través de goteo.com amb l’objectiu de cobrir, com a mínim, els 3.740 euros que costarà el judici, que es du a terme dimarts vinent, dia 17. A més, ja han aconseguit que una vintena de municipis de la vegueria aprovin una moció de suport per demanar a la Generalitat que es reitiri de l’acusació i aquesta setmana s’hi han sumat els grups parlamentaris sobiranistes.

“N’hi ha que tenim sort perquè som gent compromesa, del nostre poble de tota la vida i amb vincles d’amistat forts, però d’altres no ho tenen tan fàcil. Per això grups com la Baula són molt importants”, comenta l’Adrián.

Una de les funcions dels grups de suport és organitzar actes per donar veu als casos. // SAS ABSOLUCIÓ

“Quan et detenen i et sotmeten a un procés repressiu no pots sentir-te sol. És molt important buscar coordinadores antirepressives o grups de suport sobretot quan no formes part de moviments socials”, apunta en JosAnt. En el seu cas, la plataforma JosAnt Absolució busca principalment cobrir despeses a través d’aportacions a un número de compte (ES53 2100 0335 1202 0015 8178) i demanar a la Generalitat que es retiri de l’acusació i que els ajudi a aconseguir que la Fiscalia desestimi el delicte d’atemptat a l’autoritat.

Els membres dels 9 de Vilanova també ho tenen clar: “Per a nosaltres el grup de suport va ser importantíssim. Veure la plaça de les Neus i la Rambla plenes et dona coratge per afrontar un procediment d’una envergadura tan gran. La solidaritat ha de ser mútua i ara la responsabilitat de gent que passa el que nosaltres hem passat també és nostra, ningú s’ha de sentir sol ni culpable” apunta en Jota. “És essencial que veiem la lluita antirepressiva com un deure col·lectiu, i que el “si en toquen a una ens toquen a totes” no sigui només un lema” afegeix la Martí.

Aquest diumenge al migdia hi ha una manifestació de suport a l’Adrián Sas a la plaça de la Vila de Vilafranca. El de l’Adrián no és l’únic cas repressiu d’aquests dies, ni l’únic que necessita suport: per aquest i pels altres nosaltres prenem les paraules del berguedà Antoní Massaguer i Mas: “anar-hi, anar-hi i anar-hi”.

5. “Aquests últims anys la llibertat d’expressió s’ha vist greument deteriorada”

 

ENTREVISTA a Sandra Soler Pons, advocada del Col·legi d’Advocacia de Barcelona vinculada a casos de repressió política, com el cas dels 9 de Vilanova, en JosAnt o l’Adrián Sas.

Què és la repressió? Afecta tots els grups socials?

La repressió no és un concepte jurídic, és un concepte polític. En alguns contextos, l’estat utilitza la violència per afeblir i limitar els drets fonamentals dels ciutadans i aplacar la dissidència política. En aquest cas, podríem definir la repressió com a violència estatal no legítima, independentment de si és legal o no. Pel que fa a les afectacions en diferents grups, la resposta de l’estat davant de certes conductes amb connotacions polítiques no sempre és igual, com demostren les diferències en les sentències dels presos polítics i la del Cas Blanquerna, per exemple. Resulta innegable que qualsevol ordenament jurídic s’orienta a la protecció de certs valors hegemònics i a la reproducció de determinades estructures socials. Des d’aquest punt de vista, el dret penal es configura com un mecanisme de control social destinat a predeterminar la conducta de les persones.

Sovint veiem que es detenen persones que ja fa temps que estan vinculades a l’activisme polític o que no havien estat localitzades ni identificades als suposats llocs dels fets. Com pot ser?

S’hauria de denunciar l’opacitat de determinats fitxers policials… En els processos d’identificació es tenen en compte segons quines peces de roba amb eslògans concrets, dessuadores, gorres o samarretes que cridin l’atenció, gent que apareix a imatges de manifestacions o actes reivindicatius amb la mateixa roba diferencial que du a les fotografies de les seves xarxes socials…

Quins comportaments ens poden dur a una identificació o detenció?

Cal dir que no és necessari tenir una actitud violenta per patir repressió o ser detingut: aquests darrers anys s’han detingut moltes persones per cometre delictes relacionats amb la llibertat d’expressió o que es resistien pacíficament a alguna ordre. A més, la Llei Mordassa aprovada ara fa cinc anys redueix molt el dret a manifestar-se. No podem oblidar que tota persona detinguda té una sèrie de drets inalienables, però són especialment importants els drets a no confessar-se culpable i a rebre assistència lletrada. En el cas que la persona consideri la seva detenció il·legal, pot instar un procediment d’habeas corpus.

Hi ha un perfil d’investigats i acusats que pateixen la repressió al territori?

Històricament a la vegueria Penedès tant el moviment independentista com l’obrer han estat força arrelats i reivindicatius. Això ha comportat un flux constant de casos judicials per delictes vinculats a la protesta política, que s’ha vist incrementat en els darrers anys en el marc del procés independentista. A finals d’octubre vam veure com diverses persones vinculades a una voluntat política independentista eren detingudes: no cal ser d’un perfil d’esquerres, sinó que el que ens trobem és que es busca molt la neutralització del moviment independentista quan l’estat passa a percebre’l com una amenaça. La repressió s’acostuma a aplicar, al nostre territori, a grups independentistes o a col·lectius vulnerables, com persones desnonades o migrades.

Quin és el paper dels advocats quan en un cas hi ha càrrega política?

Nosaltres sempre busquem una defensa jurídica i assolir la llibertat, l’absolució, el sobreseïment de la causa o, en darrera instància, una condemna mínima que no impliqui presó. La funció de l’advocat sempre és garantir els drets de la persona detinguda o investigada i esgotar tots els instruments legals disponibles per denunciar i perseguir possibles situacions d’abusos policials o judicials. Ara bé, en causes polítiques considero que el nostre client és qui ha de tenir l’última paraula, la seva defensa no pot suposar que renunciï a les seves idees polítiques. No podem obligar mai els nostres clients a declarar allò que no volen, perquè el suposat delicte que han comès va lligat a la ideologia que ells defensen i en són molt conscients. No poden renegar del dret a manifestació o de la llibertat d’expressió. Al judici del Procés molts advocats, com Javier Melero, van fer una defensa més jurídica, encara que ningú renunciés a les seves idees, però els advocats de Jordi Cuixart, en Benet Salellas i la Marina Roig, han portat una defensa de caràcter més polític a voluntat del client. Les decisions polítiques han de ser seves.

Hi ha hagut una transformació en la repressió judicial al nostre país aquests darrers anys?

En el decurs del procés independentista s’han explorat formes d’acció política, institucionals i no institucionals, noves o relativament noves que, òbviament, han comportat un augment de casos penals relacionats amb l’anomenada delinqüència per convicció. La màxima expressió de repressió que s’ha patit des de la instauració de la democràcia espanyola a Catalunya han estat les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que han desencadenat una forta repressió a l’independentisme, però n’hi ha hagut de molt dures abans. Durant el franquisme hi havia una evident repressió d’aquelles persones que volien democràcia, i ja posteriorment s’ha perseguit i hi ha hagut tortures explícites i corroborades contra l’esquerra independentista d’Euskadi. Tots els moviments que facin trontollar l’estructura de l’estat són encarats amb repressió i ara, a més, s’ha judicialitzat el conflicte polític de la independència: aquells moviments i líders polítics que qüestionin el sistema democràtic del 1978 estan sent inhabilitats, reprimits o perseguits per desobediència o sedició. Un exemple clar és el cas del Daniel Gallardo, jove de 23 anys que fa temps que està en presó preventiva per haver-se manifestat en contra de la sentència del Procés a Madrid, o la repressió contra l’actor Willy Toledo, el cantant Valtònyc, alguns tuitaires… Podem constatar que aquests últims anys, i deixant de banda l’independentisme, la llibertat d’expressió s’ha vist greument deteriorada a tot Espanya, juntament amb el dret de reunió i manifestació, com reconeixen alguns experts en dret constitucional. Ara mateix qualsevol persona que faci referència a la Casa Reial o a l’Església pot ser perseguida per la justícia, i s’estan vulnerant els drets fonamentals.

Es menteix en els atestats policials? Quin valor té l’opinió dels agents en una acusació?

Un atestat policial ha de ser merament descriptiu, mai valoratiu; no pot contenir judicis de valor o opinions de l’agent instructor. Quan això passa hi pot haver situacions com la del Cas Tácito, en el qual el coronel Baena de la Guàrdia Civil mentia quan va negar ser el propietari d’un compte de Twitter que atacava i avançava informació sobre polítics, activistes i periodistes investigats amb relació a l’independentisme, i va realitzar uns atestats amb força càrrega ideològica. La mala instrucció en els atestats per part de les forces de l’ordre existeix i pot ser perjudicial per als encausats.

Per què hi ha casos en què la Generalitat es presenta com a acusació particular en causes que tenen relació amb manifestacions independentistes?

Quan el suposat delicte d’atemptat es produeix sobre agents dels Mossos d’Esquadra, s’admet que la Generalitat actuï com a acusació particular, és a dir, com a víctima; perquè els agents formen part de la Conselleria d’Interior.

Com és que hi ha casos repressius que generen molta solidaritat i altres que ni tan sols es coneixen?

La repercussió social d’un cas depèn de molts factors i sovint és desigual. Des del meu punt de vista, l’element determinant és la rellevància pública de les persones afectades i, sobretot, la seva capacitat per influir en l’opinió pública a través de l’ús de diferents altaveus mediàtics. Hi ha molts casos judicials vinculats a la dissidència política totalment marginats des de l’òptica de l’atenció dels mitjans de comunicació.

Els vostres clients s’han trobat amb situacions poc ortodoxes en detencions i comissaries?

En tots els anys que porto d’ofici he vist que es cometen molt poques irregularitats i sempre es mira de garantir els drets al detingut, però a vegades hi ha actuacions poc clares que poden provocar confusió o perjudicar els investigats. A la citació d’un client per una còpia fork de la pàgina web del referèndum, per exemple, no quedava clar si havia de declarar en condició d’investigat o de testimoni, i això hauria pogut fer que hagués anat a declarar sense un advocat i se li hauria vulnerat un dret essencial.

6. Els drets de la persona detinguda

FER UN COMENTARI