El soroll de la vida

0
1152

La polèmica sobre la proliferació de concerts estivals caldeja encara més l’ambient d’aquest juny xafogós: el FIMPT, el Nowa Reggae, el Juanita Festival, el Tingladu, el Vida, les Festes de Sant Pere, les revetlles, els concerts de Festa Major… i la seva sempre problemàtica ubicació, mai, com és natural, a gust de tothom.

Els vespres d’estiu ens criden al carrer: la llum que s’allargassa, l’hora de començar a respirar, les ganes de remarcar que el lleure guanya terreny al treball… Creixen les festes i revetlles, sembla que s’activin les ganes de relacionar-se i apareix la Música, l’expressió més universal de comunicació, gràcies a la qual els idiomes i altres barreres queden anorreats. Amb tot, ja tenim el conflicte: “Bé que el jovent gaudeixi de l’estiu sense haver d’agafar cotxes i motos. Però no em munteu cap gresca davant de casa!”.

Enguany, moltes de les actuacions musicals s’han programat a la façana marítima i al Barri de Mar (que històricament s’ha exclamat que totes les activitats culturals i festives es fessin a la vila) i s’ha disparat l’alarma. “No és just que s’hi acumuli tan soroll”. “Tenim dret a les nostres hores de son”. “Hi ha qui l’endemà treballa, o està malalt, i el seu repòs és sagrat”. Tothom té raó i dret a expressar-la, però la raó es torna rígida i trencadissa sense la corresponent empatia.

Vivim en una ciutat que volem viva, i la vida comporta soroll. De sempre hem volgut preservar-la del fantasma de la ciutat dormitori: un aparcament per al descans, sense personalitat, on només es va a dormir mentre la vida es fa en un altre lloc. El dret al descans és sagrat, però també ho és el dret a gaudir del ric patrimoni cultural que suposen la música i el ball.

Què hem de fer, doncs? Repartir, evidentment. Escampar els concerts pels indrets de la ciutat que els admetin, exigir dels organitzadors sentit comú i totes les mesures per minimitzar les molèsties i acceptar que potser alguna nit haurem de perdre alguna hora de son, perquè altres puguin gaudir del seu esbarjo. Personalment, quan em toqui, miraré de prendre-m’ho amb filosofia. Amb una cervesa m’instal·laré a la terrassa amb la música que arribi de fons. Ja vindran altres nits en què només senti el soroll del mar.

FER UN COMENTARI