El tresor de la memòria compartida

0
245

Des de fa 24 anys, i gràcies sobretot a l’empenta i el talent de la historiadora Judith Barbacil que la va endegar i la sosté amb empatia i solvència, a Vilanova i la Geltrú tenim una petita, o no tan petita, joia, en forma d’un taller anomenat “La història a les nostres mans”, que l’agrupació Dones amb Memòria tira endavant amb les seves trobades setmanals a la UPC de la ciutat.

Aquesta iniciativa, que ja s’ha traduït en una col·lecció́ d’onze llibrets i materials audiovisuals, la col·lecció “La memòria del futur”, ha tingut una seqüela en els tallers de sensibilització sobre la història col·lectiva i el paper de l’oralitat en la transmissió de la memòria, que cada curs s’imparteixen als instituts de la ciutat per a l’alumnat d’ESO i de batxillerat.

Però, a parer meu, aquest no ha estat el fruit principal. El millor, el que realment singularitza una experiència ja de per si singular –que cada setmana una seixantena de dones d’edats avançades s’apleguin per posar en comú els seus records– és que a còpia de bussejar en les seves vivències i compartir records, cartes, fotografies, vagin teixint, com en una immensa manta de patchwork que abrigarà les generacions que les seguiran, la història oral, la que fins ara no sortia a cap llibre, de la nostra ciutat.

I encara hi veig un altre efecte summament beneficiós per a les Dones amb Memòria i totes les altres que gaudim del seu treball: han i hem après, i aquest és un viatge que no té retorn, que des dels ulls de les dones, des de la seva sensibilitat i la seva memòria sorgeix un relat absolutament imprescindible per comprendre i enorgullir-nos del nostre passat col·lectiu. Per dir-ho amb un terme que no m’acaba d’agradar, però que avui dia sembla imprescindible: s’han empoderat i ens han empoderat.

Fa uns dies, en el marc de les festes de Sant Pere del barri de Baix a Mar, una d’elles, la Camèlia Ferrer Garriga, amb els seus 85 anys plens de vida, ens ha regalat una perla en gran part fruit d’aquest treball: un llibre on recrea un carismàtic i mitificat bar-restaurant, nascut de la més pura essència de la vida marinera: el Rossegall.

El rossegall i Baix a Mar. Les meves vivències, amb abundància de fotografies dels anys 40 –algunes de les quals no em puc estar d’assenyalar que van sortir de la càmera del meu pare–, ha estat editat amb cura i afecte pel Cep i la Nansa i ressegueix la vida d’aquest racó de la platja vilanovina, escenari i promotor de reunions dels veïns, tertúlies dels intel·lectuals i artistes locals i marc de celebracions, balls i saraus de la gent de mar i de molts altres vilanovins i vilanovines. Ens evoca moments oblidats i ens situa en el context d’uns anys difícils en què els petits avenços i les primeres llibertats es guanyaven per l’empenta i la voluntat d’un grapat d’homes i dones.

La Camèlia ens en parla amb emoció i un enorme afecte, perquè aquell va ser el marc de part de la seva infantesa i primera joventut, perquè els records del Rossegall estan cosits amb els de la seva família, amics i veïns, perquè formen part d’un període cabdal de la seva vida i de la vida de Baix a Mar dels anys 40 i 50.

Recuperar de la seva mà, de la seva ploma, aquesta part de la història del nostre paisatge i de la nostra gent és un regal que no té preu. De debò, gràcies, Camèlia, i gràcies a totes, Dones amb Memòria.

FER UN COMENTARI