Els dies es fan curts i el fred cada dia està més present en el nostre ambient. El món dona voltes i nosaltres estem allí al mig, girant, mirant com tot va canviant a un ritme que molts cops ni ens n’adonem. Si abans sortíem a passejar fins quasi a les 10 de la nit perquè hi havia llum solar, amb el pas dels dies hem de tornar a casa més aviat perquè es fa fosc abans. Si ens despistem, tenim el toc de queda.
Aquest mes de setembre ha estat una gran prova de foc, perquè després de sis mesos els nens han tornat a l’escola. Les classes virtuals han tornat a deixar pas a aquesta nova normalitat a la qual mai crec que ens acabarem d’acostumar, perquè va fluctuant diàriament. A vegades fa la sensació que estem davant d’uns pocs il·luminats que van provant coses i, mentrestant, va creant normes perquè la gent les compleixi, i al cap de no res les tornaran a canviar. Estem davant de venedors de fum que ens deien que aquí estava tot preparat i no sabien ni on eren les claus de l’habitació dels estris de la neteja.
Enmig de tot això, uns pocs tenen molt clar que la unitat d’Espanya és indivisible i encara que aquest vaixell faci aigües per tots els costats ha de seguir surant al preu que sigui, que en el fons tots ens coneixem i en una trobada ho arreglem perquè estem més units que mai. Per altra banda, cada municipi i, a vegades fins i tot cada regidoria, aposta pel seu programa i no escolta la resta de companys de consistori. En aquest nivell individualista i polititzat és molt difícil que mai arribem a guanyar alguna guerra, perquè ja ens barallaríem en el camí cap al front.
Els dies es fan curts i ben aviat ja veurem com començaran a penjar els llums de Nadal als nostres carrers i places. Enguany potser més necessaris que mai per donar una mica de llum i esperança a la societat.
