Sovint hi ha la creença que quan consumim un producte que porta un envàs, el que té més pes a efectes de contribució de la petjada de CO2 és l’envàs del mateix; ja sigui el pot de vidre, l’embalatge de cartró o de plàstic, i és cert que cada vegada som més conscients sobre el tipus de material del qual està fet l’envàs i la gestió d’aquest material quan esdevé un residu. Tot i això, has de saber que el que més contribueix en la petjada de CO2 no és l’envàs d’aquest, sinó la producció de l’aliment en si.
Sí, sí, tal com ho llegeixes. És a dir, s’ha de posar el focus en no malbaratar aliments, ja que el més contaminant és el malbaratament alimentari, és a dir, que un aliment esdevingui un residu. I és que segons l’organització World Wild Life cada any es llencen 2.500 tones d’aliments i, tal com detalla el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, el malbaratament alimentari representa el 10% de les emissions globals de CO2 i reduir-lo és la primera solució per combatre el canvi climàtic.
Per tant, no només és important escollir i reciclar bé l’envàs de l’aliment o producte, sinó que no el malbaratis, és a dir, que si te’n sobra li donis una segona vida!.
