En la societat actual, gairebé tot el que fem al llarg del dia comporta un consum d’energia. Penseu-hi: despertador elèctric, dutxa calenta, esprémer taronges, fer un cafè, una torrada, anar a treballar amb vehicle propi o transport públic, moltes vegades la mateixa natura de la feina que fem, carregar el mòbil, mantenir els aliments frescos, el robot d’escombrar, mirar la tele o escoltar música, fins i tot rentar-nos les dents amb un raspall elèctric…
La quantitat d’energia que consumim ens esparveraria, si la calculéssim. I cada cop en consumim més perquè cada cop hi ha més andròmines que ens “faciliten la vida”, i “comoditats” com la IA, que consumeixen quantitats ingents d’energia sense que ens n’adonem.
En aquest context, reduir l’ús de combustibles fòssils sense reduir el consum energètic (cosa que ningú sembla disposat a assumir), i amb les tecnologies que tenim a l’abast avui, implica electrificar tot allò que sigui possible.
Hi ha coses relativament fàcils d’electrificar, sobretot si la indústria hi col·labora, com ara els vehicles personals; coses que de mica en mica van fent la transició, com els autobusos urbans i certs sectors de serveis; i coses que costarà molt si no s’hi aposta fort, com el sector aeronàutic, l’agrícola, el transport per carretera o vaixell, i bona part de la indústria.
Donat que tecnologies prometedores com l’hidrogen verd o la fusió nuclear encara no són viables, sigui per raons econòmiques o tècniques, resulta que per produir energia elèctrica només ens queden les renovables. Pros: utilitzen “combustibles” nets i gratuïts (vent, sol, onades, salts d’aigua) dels quals en tenim a dojo, no emeten GEH i tenen uns costos d’explotació molt competitius. Contres: “espatllen” el paisatge i la producció no és constant pel fet que depenen de fenòmens naturals.
I aquí és on entra l’element clau d’aquesta transició: l’emmagatzematge. Arran de l’apagada de l’any passat, ja es va indicar que calia augmentar els elements disponibles a la xarxa per emmagatzemar energia, i ara la UE acaba de signar un pacte dels països membres per implementar sistemes d’emmagatzematge a curt termini i amb objectius molt ambiciosos. La idea és garantir que el sistema elèctric europeu sigui segur, flexible i independent.
Ja era hora! Ara que les administracions s’hi posen, potser hauríem de mirar amb més perspectiva tots els projectes que van sortint i no oposar-nos-hi per sistema. A casa nostra tenim un organisme, la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat, que avalua exhaustivament l’impacte d’aquests projectes i els autoritza o no. Confiem-hi.
@tribas2112.bsky.social
