Energia

0
165

La guerra d’Ucraïna, com ha passat amb la pandèmia, ens col·loca davant d’una realitat desconeguda. Una violència que crèiem oblidada, juntament amb una manca de recursos materials i energètics, que comença a fer trontollar la viabilitat del sistema econòmic i la nostra fe en el futur. Són massa coses les que estan fallant.

L’espècie humana s’ha imposat a totes les altres fins a posar en perill la seva supervivència, perquè ha fet trampa amb l’energia. Tots els organismes som absolutament dependents de la radiació solar, però nosaltres utilitzem també la radiació del passat que ha quedat convertida en energia química mitjançant el treball de bilions d’organismes durant milers de milions d’anys. Què són el carbó, el petroli o el gas natural sinó energia solar acumulada per organismes fotosintètics descompostos per l’activitat bacteriana?

Hem foradat els continents i els fons oceànics per cremar aquests combustibles fòssils que havien estat enterrats per facilitar la vida al planeta i evitar un excés d’escalfament. En una sola generació estem tornant a l’atmosfera els gasos que la vida va segrestar durant un temps gairebé inimaginable. Aquest ha estat l’error més gran que ha comès la humanitat en tota la seva existència. Particularment greu perquè en coneixia les conseqüències.

Ara, de sobte, descobrim que no tenim energia per mantenir el nostre creixement econòmic; que el carbó, el petroli i el gas natural no són eterns i que, en qualsevol cas, tampoc els podríem continuar cremant si volguéssim evitar un caos climàtic. L’economia neoliberal va construir un món de fantasia, tant favorable als interessos del capital com allunyat de la realitat física d’aquest planeta. Un món de Walt Disney  en què sempre tindríem recursos per mantenir un creixement infinit. I nosaltres, enamorats dels somnis, ens la vam creure, confonent consum amb felicitat.

El segon gran error és voler creure que, malgrat no poder seguir disposant d’aquesta energia fòssil, la ciència i la tecnologia trobaran altres alternatives per mantenir el creixement econòmic. Però només cal donar un cop d’ull a les gràfiques de producció i consum mundial de carbó, petroli i gas natural per adonar-nos de fins a quin punt continuem sent dependents d’aquestes fonts energètiques per fer volar els avions, navegar els vaixells i moure la indústria pesant. Les renovables només serveixen per generar electricitat, i l’electricitat només representa el 20% del nostre consum energètic.

El tercer gran error podria ser no actuar amb urgència vers l’única solució possible: canviar el nostre model de consum, oci i alimentació; reduir progressivament la població i recuperar els ecosistemes i les funcions reguladores de la vegetació i els oceans. Si no ho comencem nosaltres, potser els que vindran al darrere ja no ho podran fer.

FER UN COMENTARI