«Educar és donar al cos i a l’ànima tota la bellesa
i tota la perfecció que són susceptibles.»
Plató
La parada d’avui correspon a un dels grans esdeveniments de la història de la pedagogia: la creació de l’escola com a concepte i forma més semblant al que tenim avui dia. Una institució entesa com un espai concret que dona temps lliure a les persones que hi van per poder-se dedicar a estudiar el món en la recerca del coneixement, la veritat, la bellesa, l’amor i la justícia, conceptes que han continuat pensant-se fins a la nostra època.
Com a bressol de la filosofia, i també de la democràcia, els grecs van ser els primers a aplicar la raó com a solució als problemes que planteja l’educació de l’ésser humà. És també en aquesta època en què la mateixa disciplina filosòfica s’interessa per l’educació. Sí, benvolgut lector, encara que sembli impossible actualment, filosofia i educació han anat sempre plegades, i alguns dels grans pedagogs han estat també filòsofs. En algun punt del segle XIX va venir la psicologia a espatllar-ho tot i encara avui en patim les conseqüències, però ja parlarem d’això quan toqui.
Avui ens detindrem en tres grans escoles i les seves figures principals. L’escola de Sòcrates era itinerant i, com una mena de Jesús del coneixement, aquesta figura desconeguda i gairebé mística era seguida pels seus deixebles als quals anava instruint amb un mètode, el socràtic (l’art de fer preguntes i contradir idees mitjançant un diàleg perquè l’interlocutor doni a llum per un mateix un coneixement més autèntic i sòlid), el qual ha arribat fins als nostres dies. Un d’aquests deixebles va ser Arístocles, que després es canviaria el nom amb el que ha passat a la història: Plató.
L’autor de la cita que encapçala l’article és considerat el primer pedagog, entès com el primer que va desenvolupar una filosofia de l’educació. Cal que el lector no confongui aquí el primer significat de pedagog, que era l’esclau que conduïa, acompanyava i guiava els estudiants de casa seva a l’escola (interessant funció semblant a la que hauríem de fer els i les mestres actualment). Plató va fundar una escola, l’Acadèmia d’Atenes, que va continuar amb la seva missió educativa durant nou segles. En aquesta escola grega no s’aprenien oficis, considerats indecorosos, s’atenia a la formació humana i intel·lectual de la persona en la recerca dels ideals de la humanitat. Vaja, que no hi havia matèries com l’emprenedoria ni educació en l’interès i la utilitat al servei del que vulguin els infants en cada moment, modes de l’escola actual. Ens queda parlar d’un tercer autor, mestre d’Alexandre el Gran i l’inici de la relació entre mestre i deixeble, però això ja serà al següent article.
