Gai

0
249

Avui parlarem de fonètica, la qual cosa farà que sigui més complicat d’entendre’ns amb el suport escrit i prou. La paraula gai significa diverses coses. Ens referirem només a les dues més importants i més esteses: per una banda, vol dir “alegre, festiu, que dona alegria, que fa joia, etc.”. I per una altra, com probablement coneix més gent, vol dir “homosexual” (del gènere masculí, més aviat).

És curiós que gay, en anglès, té, entre altres, aquestes dues accepcions principals. I la d’homosexual és la que el català ha rebut precisament de l’anglès.

L’anglès, però, té una altra paraula, guy, que vol dir “noi, xicot, home”. Gay i guy. Guy i gay. Homosexual i noi. Noi i homosexual. Cal anar amb compte a no confondre’s (sobretot els qui no tenim aquesta llengua com a materna, és clar). La qüestió, però, és que guy (noi) es pronuncia “gai”, i gay (homosexual) es pronuncia “guei”.

Deu ser per això, segur, que tenim un barbarisme fonètic provinent d’un anglicisme. Tothom pronuncia “guei”, en comptes de “gai”, i això que seria molt més fàcil pronunciar-ho tal com s’escriu. Però no…

Resumint, ens deixem influir massa pels neologismes que no caldria que es convertissin en barbarismes (encara que en aquest cas es tracti d’un barbarisme fonètic). El fet que en aquest cas no es tracti d’un castellanisme, com són la immensa majoria de barbarismes, sinó d’un anglicisme, és molt poc consol, almenys per a mi.

He dit que –en el sentit d’homosexual– som davant d’un neologisme. En l’altra accepció, però, tenim un terme ancestral. Ves si n’és, d’antiga, aquesta paraula, que probablement us sonarà l’expressió mestre en gai saber… La Gran enciclopèdia catalana defineix la gaia ciència (o el gai saber) com la ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, per part del grup de tolosans que l’any 1323 pretengué de revifar la somorta poesia trobadoresca mitjançant concursos literaris.

I el TERMCAT hi afegeix que Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili de 1941 a 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l’Englantina d’Or, la Flor Natural i la Viola d’Or i Argent.

En definitiva, doncs, en català només tenim gais, siguin alegres, homosexuals o poetes. No tenim cap “guei”.

FER UN COMENTARI