Hem arribat al final d’un camí

1
215

El canvi climàtic s’ha convertit sense adonar-nos en el repte més gran de la humanitat al llarg de tota la seva història. I ho ha fet d’una manera silenciosa, gairebé invisible. Nosaltres no hem tingut consciència de la gravetat d’aquesta situació perquè no hem pogut veure els gasos atmosfèrics, la calor acumulada a tots els oceans de la Terra, l’estat dels nostres ecosistemes ni les espècies que estaven desapareixent. Vivíem  en un miratge perquè la vegetació i, sobretot, l’aigua oceànica, jugaven a favor nostre i ens anaven absorbint una part molt important dels gasos d’efecte hivernacle i de la calor acumulada a l’atmosfera, de manera que les coses encara fossin  “tolerables”. Però això se’ns ha acabat. Malauradament, a partir d’ara les coses aniran molt més de pressa.

Hem arribat aquí després d’un llarg camí d’advertències científiques, de cimeres climàtiques fracassades, de negacions de la realitat per part d’empreses i institucions. I nosaltres hem acceptat totes les mentides, les excuses i els ajornaments simplement perquè no volíem assumir una realitat que posava en perill el nostre progrés i la nostra felicitat, cosa que no era certa. Reduir les emissions no equival a reduir l’estat del benestar i el treball de la gent, més aviat el contrari, permet millorar totes les nostres condicions de vida i garantir un futur als que venen darrere. Es tracta de portar la vida endavant d’una altra manera, molt més integrada en el medi natural.

El nostre creixement econòmic se segueix sustentant en l’esgotament dels recursos materials i energètics no renovables del planeta i en el desequilibri climàtic, i, malgrat el bombardeig corporatiu publicitari de solucions màgiques com els biocombustibles o l’economia circular, el cert és que no disposem d’alternatives tecnològiques per a la indústria pesant i el transport, almenys a curt termini. Hauríem de relativitzar la idea de progrés, com també hauríem de posar la ciència i la tecnologia al seu lloc. Amb la nostra millor tecnologia no aturarem el volcà de La Palma, no eliminarem els gasos atmosfèrics que ens fan nosa o ni traurem la calor emmagatzemada als oceans.

Som en un moment clau perquè el que fem en els deu anys vinents condicionarà la vida de les properes generacions, però també estem davant de la gran oportunitat de canviar-ho tot. Podem viure perfectament d’una altra manera. El que no podem és viure com ho hem fet fins ara.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI