Joc de cromos o canvi de parella?

0
210

De vegades la realitat quotidiana confirma que els pactes de govern són com un joc de cromos o un ball de parelles intercanviables. És el que ha passat arran del cas de Núria Marín, alcaldessa del PSC a l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació, amb la proposta que Junts per Catalunya fa a Esquerra Republicana de Catalunya de replantejar-se els pactes que han donat el govern al PSC.

Com sabem, Marín s’ha vist esquitxada per un cas de corrupció al Consell Esportiu que afecta regidors del seu ajuntament. ERC, que va veure rebutjada la seva aspiració al govern de la Diputació, al qual podia accedir per lògica electoral, ha explorat aliances per tal d’impulsar la moció de censura, però ho té difícil. De concretar-se, JxCat, que al seu moment va facilitar el govern al PSC, hauria de triar entre apuntalar la presidenta socialista o bé retirar-li el suport i, per tant, trencar l’acord.

JxCat, afectada per aquesta situació, ha anunciat, amb les degudes cauteles, a través de la seva portaveu Elsa Artadi, que l’executiva farà una proposta formal a ERC que suposaria que els republicans desfessin acords de govern municipals com els de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Figueres o Tàrrega, a més d’una vintena de municipis. Al seu torn, però, JxCat hauria de revertir el pacte de la Diputació de Barcelona, el d’una dotzena de consells comarcals i una trentena de governs municipals. Farien les paus i s’obriria el camí, segons JxCat, a polítiques de signe més independentista als municipis.

Més enllà que la proposta segueixi endavant, el votant es pregunta sobre el fet d’haver-la formulada: tot és tan senzill? I per què JxCat va pactar amb el PSC? Per afinitats independentistes o perquè volia assegurar-se un lloc en l’esquema polític de la institució pactada? I els polítics que han governat amb el PSC, què? Ara han d’enamorar-se –“dialogar”, fer programes de govern– amb una parella diferent i ballar com si res? Per què JxCat no s’avenia amb ERC per fer una política independentista en tants ajuntaments on els dos partits van separats? O tot depèn del grau de poder que un tingui, per tenir una visió més radicalment republicana i catalana? D’on ve la sobtada inclinació? O ja la tenien, però… Quin és ara el cromo? Hi ha capacitat de projecte?

A hores d’ara, el simple anunci d’aquesta proposta ofèn a qui segueix els volts i revolts de la política. Amb vot de censura o no, sembla que tant els fa que la Diputació estigui en dubte o que tot depèn de l’equilibri de forces perquè els ajuntaments es moguin davant una ciutadania frustrada per la inacció.

Cal recuperar l’esperit de servei a un poble que va fer l’1 d’octubre i a qui les enquestes donen majoria independentista. Això depèn d’un canvi de cromos?

FER UN COMENTARI