Els joglars/actors, hereus trànsfugues del món del sagrat, posseiran un lloc privilegiat en les relacions entre el poder (l’aristocràcia) i les classes subalternes, el poble: tindran el seu lloc als fastos cerimonials civils, festes i parades ciutadanes de monarques i altres homes principals de la societat seglar. Així mateix, en estadis més desenvolupats també participaran en tot intercanvi comercial, ja que allà on hi ha comerç (d’espècies i idees) sorgeix alguna forma de litúrgia i protocol (de caràcter festiu) per suavitzar i temperar el tosc i interessat canvi comercial. Així podem advertir com l’ofici s’ha especialitzat: el xaman/sacerdot actua i s’afirma al sistema religiós, mentre el joglar actua al sistema laic, el mercat i les idees (relacions civils i comercials).
Mentre el xaman/sacerdot ocupa un lloc en el que és sacre i actua corporativament habilitat per la religió, el joglar (sense aquesta empara sagrada) haurà de gremialitzar-se, professionalitzar-se per poder viure del seu “ofici” i funció. En el seu espai sagrat (inqüestionable), el xaman assentarà les bases de la dramatúrgia para-religiosa (lo numinós i la seva mitografia, els misteris). Al seu espai professional (dialèctic), l’espai urbà i el mercat, el joglar estableix les bases de la dramatúrgia profana. Tot i això, cal reconèixer que, per obra del sincretisme, interessat o incidental, més d’una vegada, al llarg de la història, xamans/sacerdots i joglars han departit, combinat i tornat a separar arguments i tesis: mites i grans relats han estat mistificats i presentats amb propòsits no anàlegs. Les arts i erudició del xaman van proporcionar al món del profà “matèries” de la “història sagrada”, narracions i llegendes, per organitzar recitats i pantomimes sobre elles. Obres sobre la passió de Crist o el seu naixement extraordinari, per obra del tremp popular, són interpretats com a assumptes dramàtics de ponderació èpica i moral. Entre aquests drames sacro-profans destaquen les celebracions sobre el naixement de Jesús, obres que solen incorporar passatges i actes els protagonistes dels quals són diables i pastors, o apòlegs sobre el fill pròdig o l’ancestral temor al delme dels bestiars per part dels ramaders.
