Llegendes de Mir Geribert: el falcó

0
579

Mir Geribert, senyor d’Olèrdola, havia perdut un bell falcó amb què sortia a caçar per les penyes de Viladellops. Un dia, durant una batuda pel delta del Llobregat, l’au va perdre’s entre les pinedes. Però allò que un perd un altre ho troba, i el falcó anà a parar a les mans d’Ermengol, comte d’Urgell, que se l’endugué a Barcelona. Poc després va saber on havia anat a parar el falcó, i Mir Geribert exigí que li fos tornat sense més dilacions. El comte Armengol s’hi negà, si no hi havia recompensa per les despeses ocasionades. Ofès per la reticència, i més per la impertinència d’exigir recompensa, van creuar-se acusacions entre tots dos i esclataren hostilitats: desafiaments a tota ultrança que no resolgueren el cas, ja que mai van acordar on trobar-se. Per aquells dies el comte Ramon Berenguer I tingué Corts a Barcelona. Quan ja estaven aplegats, el sobirà preguntà si ja hi eren tots i Ermengol, el mateix que posseïa el falcó de Mir Geribert, contestà que només hi faltava aquest últim però que per un sol home no calia estar-se de tenir Corts. Un cop començada l’assemblea arribà Mir, el qual veient que no l’havien esperat primer restà en suspens, però sense donar-hi més importància va asseure’s a l’escó que li corresponia. Vet aquí, però, que el cavaller del seu costat contà a Mir la intervenció del d’Urgell. Aquesta descortesia, duta a terme pel mateix que li retenia el falcó, omplí de ressentiment el cor del d’Olèrdola. Finides les corts, tots tornaven als seus territoris. Mir Geribert, decidit a prendre venjança per la doble ofensa, va posar-se a l’aguait al coll de Begues, per on havia de passar l’ofensor. I quan Ermengol, amb poc seguici, travessava el coll pel camí de Vilafranca, un escamot de Mir Geribert el sorprengué i se l’endugué pres a la torre que Mir posseïa a les muntanyes de Gavà. Un cop allí, el senyor d’Olèrdola preguntà què en faria l’urgellenc si aquella torre fos seva, i aquest, desprevingut, sense advertir la intenció de la pregunta, respongué que “la transformaria en castell fort, perquè un lloc com aquell havia de ser inexpugnable, mentre els assetjats tinguessin menjar i aigua”. Aquestes imprudents paraules van ser preses al peu de la lletra per Mir Geribert, que respongué: Doncs d’aquesta torre d’Eramprunyà no n’eixireu fins que aquest castell fort sigui acabat a compte vostre”. I el comte d’Urgell, presoner i sense qui el pogués auxiliar, no tingué altre remei que costejar l’obra de la fortalesa tal com Mir havia dictat. I va ser així que el castell d’Eramprunyà, sobre Gavà, va ser fet construir pel comte d’Urgell, a causa de la seva imprudent contumàcia pel fet de no voler tornar al seu amo el falcó i provocar l’obertura de les Corts sense un dels seus membres.

Del llibre Olèrdulae, els contes del Penedès. El Cep i la Nansa edicions. 2017

FER UN COMENTARI