Mir Geribert, príncep d’Olèrdola, mil anys després

2
1155

Què fa allà dalt, tota sola, Olèrdola, guardant sota les seves pedres mil·lenàries el tresor del Penedès? Sí, sí, un tresor guarda la mil·lenària ciutat que els actuals habitants del territori semblen haver oblidat. Perquè la vetusta i immemorial ciutat va existir, i per molts anys constituí la població més gran d’aquest territori. Des d’allà dalt els habitants més antics d’aquest país de penyes, el Penedès, albiraven la mar pels colls que portaven als ports de Sitges i Darró, i contemplaven la plana darrere seu per on passava el vell camí d’Hèrcules, que per orient menava a Roma i per occident, als mirífics horts de les Hespèrides. La vellíssima calma que senyoreja la serralada litoral va veure establir-s’hi els primers prehistòrics pobladors, homes que vivien encara de la caça i dels fruits del bosc i que van habitar les esplugues de la vall. A aquests van succeir-los agricultors que ja van deixar escrit com s’autoanomenaven, ibers, que els invasors romans van conèixer com a cossetans. Aquests cossetans van alçar les primeres pedres de l’enlairada ciutat, la muralla, que Roma conclogué fent alçar els ciclopis blocs que avui ens admiren. Després d’ells van poblar-la els homes de l’edat mitjana i també els invasors de l’islam, que convisqueren amb aquells hispanoromans que no fugiren de la invasió. I després encara va fer-la tornar a repoblar, després de la ràtzia d’Almansor, Borrell, l’arcaic comte de Barcelona. I altre cop Olèrdola va tornar a ser la ciutat més avançada de la frontera amb l’islam. I s’hi alçaren cases i tallers per a pagesos artesans i comerciants que van deixar els seus fonaments. En aquesta ciutat de l’any mil senyorejà un noble, Mir Geribert, que pretengué erigir el territori en un altre comtat de la Marca Hispànica. Havent dividit Berenguer Ramon I els comtats entre els seus fills, el que havia de ser un nou comtat del Penedès o d’Olèrdola correspongué al més jove, Sanç. Però el futur comte, Ramon Berenguer I, tenia altres plans. Plans que no anaven gens bé als senyors que s’havien establert a la terra de frontera que era el Penedès. Entre ells destacava Mir Geribert, els plans del qual van portar-lo a rebel·lar-se declarant-se príncep d’Olèrdola, que volia dir senyor d’un Penedès deslligat del comtat de Barcelona. El pla no va tenir èxit, però la vella ciutat, avui encara mal coneguda i poc excavada, segueix allà dalt, contemplant la “seva” terra de penyes, el Penedès, esperant ser rescatada, en la memòria.

2 COMENTARIS

    • Gràcies per la menció. Des de l’ajuntament d’Olèrdola es tutela una comissió per celebrar enguany una sèrie d’activitats sota el títol de “Mir Geribert, 1000 anys després”. Els actes han de servir per parlar i fer parlar del mite de Mir Geribert, relacionant-lo amb la vellíssima ciutat d’Olèrdola i el Penedès històric. El primer d’aquests actes serà el proper dia 7 de novembre. Properament apareixerà informació.

FER UN COMENTARI