Hi ha poques ocasions en què és ben clar que el cava ha de ser present, i Cap d’Any n’és una. La retransmissió de les campanades a la televisió pública catalana va fer saltar pels aires el relat sustentat al llarg dels darrers anys. Un brindis amb bombolles i amb copes de vidre, desbancat per dues ampolles de 33 centilitres d’Estrella Damm entre les mans dels presentadors, Miki Núñez i Laura Escanes. Una imatge que ha estat fortament criticada pel sector vitivinícola del Penedès, però també d’arreu de Catalunya. Amb raó, han posat el crit al cel i han enviat cartes de queixa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a l’Institut Català del Vi i a la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
La retransimssió va batre rècords d’audiència a Catalunya, amb un 40,5% de share. El que en teoria hauria d’haver estat un moment clau per visibilitzar un dels sectors que dona feina a moltes famílies i mostrar que a casa nostra es brinda amb bombolles, es va convertir en un programa extrapolat a la superficialitat publicitària pròpia de les xarxes socials. Cal recordar que som un país de vi i de bombolles. Els pagesos, enòlegs i elaboradors han aconseguit situar els escumosos catalans a la primera divisió mundial i, com a mínim, mereixen més respecte. El director de TV3, Sigfrid Gras, ha justificat la tria de la cervesa davant la celebració dels 150 anys de Damm i ha assegurat al diari Ara que l’any vinent es tornarà a brindar, com sempre, amb bombolles. Encara que es tracti d’un fet puntual, si la televisió pública catalana ho ha fet per diners, hauria de fer una reflexió. Què sospesa més, qui posa el sac més gros damunt la taula o mostrar una estampa del nostre país, amb un dels trets que el representa i identifica en prime time?
En un context de canvi climàtic, de pujada de preus i de lleis contra l’alcohol que s’endureixen, TV3 va decidir donar l’esquena a un dels sectors que actualment es troba en plena crisi, i que difícilment pot igualar el pressupost de la cervesera en màrqueting.
“El vi és cultura” no es pot deixar com un simple eslògan impulsat per l’Incavi. S’ha de tenir en compte que la vinya és un dels paisatges i elements identitaris del nostre país. Només cal fer una mirada més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona per copsar que Catalunya compta amb onze denominacions d’origen. Al cap i a la fi, el vi és una de les maneres d’explicar, viure i entendre el país.
