Per què ens escalfem?

0
314

La nostra vida depèn del sol, una estrella nana groga que funciona com el forn gegantí d’una central nuclear de fusió, transformant constantment l’hidrogen en heli en el seu nucli. El motor propi de la Terra, que prové de l’escalfor interna del planeta i de la radioactivitat natural, tot just aconsegueix produir una deumilionèsima part d’aquesta energia. Encara que no ens n’adonem, gairebé totes les nostres fonts energètiques provenen del sol, ja que tot el carbó, el petroli i la resta de combustibles que utilitzem de forma forassenyada no són altra cosa que energia solar acumulada pels organismes fotosintètics, en forma d’energia química, durant milions d’anys. I fins i tot l’energia eòlica dels molins i la hidràulica dels pantans provenen en darrera instància de la dinàmica de l’aire i de l’aigua empesa per l’energia solar.

L’anomenat “efecte hivernacle”, i els gasos que el provoquen, ja forma part del nostre imaginari col·lectiu quan parlem del canvi climàtic. El nostre planeta rep cada dia una bona part de la calor del sol i la torna de nou a l’espai mitjançant diversos processos. Si no fos així, la calor acumulada a l’escorça de la Terra l’hauria conduït a un estat de fusió ja fa milions d’anys. És justament en aquest intercanvi d’energia on intervé l’efecte hivernacle responsable del nostre escalfament actual. La radiació solar que ens arriba travessa fàcilment l’aire amb poques pèrdues, però la radiació terrestre que surt és retinguda per alguns gasos residuals a l’atmosfera, com el diòxid de carboni, el metà o l’òxid nitrós, provocant el seu escalfament. Ens escalfem, doncs, d’una manera indirecta, no tant per la radiació que ens arriba del sol com per la que emeten tots els sistemes de la Terra.

Aquests gasos dels quals parlem cada dia i que són, de forma natural, conseqüència de la vida, es comporten com una manta que abriga la Terra i no deixa que es refredi. Han actuat com un regulador tèrmic durant milions d’anys i han permès que el nostre planeta no sigui una bola de glaç permanent. Però nosaltres, que coneixíem l’efecte hivernacle des de fa més de dos segles, hem volgut oblidar les conseqüències de l’excés de calor que pot provocar un augment descontrolat d’emissions i ho hem subordinat tot al creixement econòmic. El diòxid de carboni que emetem és 50 vegades el que es produeix de forma natural i el major dels tres darrers milions d’anys; el metà i l’òxid nitrós, molt més letals, han pujat més d’un 20% i la velocitat de pujada de la temperatura global és 10 cops més alta a qualsevol dels darrers 60 milions d’anys. Serem capaços d’entendre-ho i d’actuar?

FER UN COMENTARI