Des de fa diversos anys, Calafell i Cunit es troben entre els tres municipis de Catalunya que més creixen en població. Així ho certifiquen anualment les xifres que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en una tendència que ve de lluny, però que es va accelerar arran de la pandèmia del coronavirus, quan molts veïns que eren de segona residència van optar per instal·lar-se lluny de l’àrea metropolitana, buscant llocs menys massificats.
Així, en el cas de Calafell, el municipi ha estat creixent l’últim lustre a raó d’uns 1.000 habitants per any de mitjana, passant dels 25.444 empadronats que hi havia el 2018, als 31.567 de l’1 de gener del 2024, l’última xifra oficial. Una situació similar a la que presenta Cunit, que ja supera els 16.000 habitants, amb un creixement de 500 nous empadronats l’últim any.
Però les dades del padró només mostren una part de la realitat d’aquests dos municipis costaners del Baix Penedès. Hi ha un volum important d’aquests nous residents que no s’empadronen al municipi, tot i fer-hi vida de forma regular. Per això, ambdós consistoris assenyalen que la xifra real d’habitants és molt superior que la que marquen les dades oficials.
Consum d’aigua i residus generats
Tant l’Ajuntament de Calafell com el de Cunit tenen càlculs estimats sobre quin és el nombre real d’habitants d’ambdós municipis, que s’han extret a partir de les dades de consum d’aigua o dels residus que es generen. Així, a Calafell es creu que hi hauria uns 50.000 habitants reals, en lloc dels 31.500 empadronats, mentre que a Cunit la xifra de 16.000 empadronats també creixeria fins a arribar gairebé als 30.000.
Segons assenyala l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, aquesta diferència “complica la planificació dels serveis públics, sobretot en àmbits com l’ensenyament i la sanitat“, ja que la Generalitat o l’Estat “calculen els seus equipaments, o les aportacions econòmiques als ajuntaments, per la població empadronada, no per la real”. Per aquest motiu, el govern calafellenc ha engegat una campanya els últims anys per fomentar que la gent que viu aquí s’empadroni al municipi.
Per la seva banda, el primer tinent d’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, apunta un altre element que creu que no es té prou en compte, que és el nombre d’habitatges totals que hi ha al municipi. “A Cunit en tenim uns 17.000 que, si es multipliquen per una mitjana de 3,5 persones, ens donen la xifra potencial de gent que podria arribar a viure al municipi”, explica el també geògraf. En el cas de Cunit, serien gairebé 60.000 habitants, una dada que també s’hauria de considerar en qualsevol planificació.
El creixement que experimenten aquestes dues poblacions també es constata en altres municipis com la Bisbal del Penedès o el Vendrell. La capital de la comarca ja supera els 40.000 habitants, per bé que els seus creixements actuals són menys pronunciats que els dels anys de la bombolla immobiliària. La comarca en el seu conjunt es troba cada any entre les tres que més creixen a Catalunya i ja frega els 120.000 habitants.
