Un títol provocador

0
527

Pau Vidal (Barcelona, 1967) aquest any 2015 ens ha ofert una nova reflexió sobre l’estat de la llengua catalana que ja des del títol deu haver sorprès més d’un: El bilingüisme mata (1). Ho dic perquè sovint ens han volgut fer creure que el bilingüisme és la panacea, el bo i millor per a l’aprenentatge de noves llengües, per al desenvolupament del cervell… I quan es tracta d’un bilingüisme individual de ben segur que és cert, però quan es tracta d’un bilingüisme col·lectiu o social, no, de cap de les maneres. Hi ha individus bilingües, però no pas territoris bilingües (p. 15-16). En Vidal ho afirma amb contundència i sobretot ho exemplifica d’una manera clara i abundant al llarg de tota l’obra. Tan clara que ens convenç del perill que la llengua catalana, si no en prenem consciència i, sobretot, si no hi busquem solucions, acabi esdevenint un mer dialecte del castellà: El preu d’institucionalitzar aquest bilingüisme pretesament simètric és la lenta dissolució del català (p. 234-235), diu amb paraules d’Albert Pla Nualart. Si aquest és un dels grans temes del llibre, l’altre és la qüestió de la qualitat del català. Van estretament lligats, esclar, però val la pena d’insistir-hi perquè massa sovint no s’ha tingut en compte. Massa sovint només s’ha parlat de la quantitat de parlants del català, de com augmenta any rere any el nombre dels qui l’entenen, dels qui el parlen, dels qui el transmeten als fills, malgrat tenir una altra llengua materna, dels qui l’usen a internet… Com ja havia denunciat Joan Solà amb contundència, el català es degrada d’una manera alarmant en totes les seves estructures: fonètiques, sintàctiques, lèxiques… (p. 33). I aquesta degradació, si no s’atura, acabarà en la dissolució en la llengua omnipresent en la nostra societat, en la llengua que un tant per cent molt elevat de la població té com a materna: el castellà. Per què s’està produint aquest procés de castellanització (i no només lèxica, com hem apuntat) de la llengua catalana i, sobretot, com podem aturar-lo; perquè sembla que encara hi som a temps, és el que ens ofereix en Pau Vidal en aquest assaig que us recomano de llegir, perquè us farà reflexionar i, sobretot, us farà entendre un fenomen que passa massa desapercebut i del qual, per desgràcia, no som gens conscients. Val a dir, i ja per acabar, que en Vidal ho fa amb rigor i amb solvència i amb voluntat divulgativa alhora. No és cap rotllo, us ho ben asseguro. La ironia i la voluntat que arribi a tothom el converteixen en un llibre amè, per molt que les veritats que hi diu siguin dures i ens puguin impactar.

(1) Pau Vidal: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic. Editorial Pòrtic (Col·lecció “Visions”, 76), Barcelona, 2015.  245 pàgines.

FER UN COMENTARI