Un traductor vilafranquí

0
138

Bonaventura Vallespinosa i Salvat (Vila- franca, 1899 – Reus 1987) és un vilafranquí molt poc conegut entre nosaltres, potser perquè de ben petit se’n va anar a viure a Reus. Va estudiar medicina i la va exercir a diverses poblacions catalanes; però l’anomenada, si en podem dir així, li ve de la seva faceta de traductor. Diversos estudiosos de la traducció i del teatre en català l’han qualificat com un dels millors traductors de la segona meitat del segle XX. Com tants altres catalans, en els anys més foscos del franquisme i, doncs, més difícils per a la nostra llengua i cultura, va abocar-se a omplir buits culturals, deguts a les prohibicions franquistes. Un era la dificultat de trobar textos teatrals d’autors contemporanis en llengua catalana, ja que les traduccions al català no es van autoritzar fins a la dècada de 1960. Ell, des de força abans, es va abocar de ple a la traducció d’autors tan reconeguts com Eugène Ionesco, Luigi Pirandello, Françoise Sagan, Cesare Pavese, Tenessee Williams…

Algunes peces, com La veu humana de Jean Cocteau, interpretada per Núria Espert, van obtenir un gran ressò. D’altres, ni tan sols es van arribar a editar, tot i que la majoria es van estrenar. Bona part de la seva producció es pot consultar a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, ja que conserva els fons llegat per la seva filla. Hi trobem una seixantena de traduccions fetes per ell. També val a dir que el Centre de Lectura va tenir un gran pes en la seva vida i en la seva trajectòria intel·lectual, no només perquè en presidís la Secció de Lletres, des del 1955, o en dirigís la revista, entre 1956 i 1961; sinó perquè hi desenrotllà una gran tasca a favor del teatre i la poesia en català. Com a cofundador del grup “Teatre de Cambra” podem dir que hi va fer tots els papers de l’auca, a més de traductor: escenògraf, gestor, director…

Tot i que no en va publicar cap, que se sàpiga, també va escriure diverses obres, algunes con- servades manuscrites al fons que porta el seu nom al Cercle de Lectura. Permeteu-me d’acabar aquesta breu reivindicació d’aquest vilafranquí amb unes paraules de Francesc Vallverdú, en la carta de condol que va adreçar a l’esposa del traductor: “La contribució de l’admirat Vallespinosa al redreçament de les lletres catalanes ha estat enorme. La seva feina de traductor, portada a terme amb laboriositat i constància, ha estat una de les més importants que s’hagi fet mai en català. Una sèrie d’autors de primera fila s’han pogut difondre en llengua catalana gràcies a l’esforç i la tenacitat d’aquest home d’una gran sensibilitat literària i lingüística.”

FER UN COMENTARI