Neoliberalisme vs benestar Social, dos models contraposats
Byung-Chul Han, una de les veus filosòfiques més innovadores dels últims anys, parla de la societat del cansament com la conseqüència natural de la...
Els contes de fades
La correcció política ens farà analfabets, no sabrem llegir-nos. Ho heu sentit a dir: en algunes biblioteques han retirat contes com el de la...
Adoberies medievals
L’adober era el qui adobava les pells. Convertia la pell de matèria putrescible, què és quan se separa de l’animal, en una altra que...
La paraula font: significats, derivats…
Per a un monogràfic dedicat a les fonts del meu poble de naixement (Sant Quirze de Besora), em van demanar si en podia escriure...
Tornar a llegir
Poder valorar el temps, organitzar-lo segons les dèries de cadascú, té avantatges. Entre els interessants es podria posar la diversió de la relectura, el...
La Vilafranca valenta: participem i decidim
Participar, decidir, apoderar-se, transparència... són conceptes inexistents en l’acció política de l’actual govern sociovergent. Ni pressupostos participatius, ni participació veïnal en plans urbanístics com...
Caminem per tu, Pol!
La Núria, una fidel organitzadora d’aquesta caminada solidària que fa ben poc va celebrar la seva tercera edició, em va consultar si estava bé,...
Quan la intuïció és més fiable que les enquestes
La gràcia d’un partit que es presenti a les properes municipals en alguna de les principals localitats penedesenques, com podria ser el cas del...
Records d’una dècada vilanovina
És la dels anys 40. Va ser a partir dels deu anys quan les meves vivències es fan més sòlides, quan la meva ment...
Una estació d’autobusos indigna del Vendrell
Des que em vaig jubilar el 2009 he voltat molt, pràcticament per tot Espanya, i una estació d’autobusos com la que tenim aquí al...
Unes obres que no es fan
Benvolguts ciutadans. Jo crec que és molt bonic expressar-se i reclamar els nostres drets.
Fa més d’un any que l’Ajuntament de Vilafranca justifica unes obres...
Acompanyar
Asseure’s al costat d’una persona apreciada, al vestíbul d’una residència de gent gran, i ser-hi de visita, deu ser acompanyar. Sentir plegats el temps...
Que diguin les coses pel seu nom (i II)
Cal dir que les coses es veuen de diferent manera si ets sota el corró o si condueixes la piconadora. Del terra estant, a...
Transitant de l’absència a la presència
La mort de la meva mare m’ha situat al capdavant de les dones de la meva família. L’instint em xiuxiueja, com les altres vegades...
A les mans, un llibre
El calendari d’aquest any ha posat ben a prop Pasqua i Sant Jordi; de costat, a les vitrines, la mona, el llibre i el...
Massa llibres
Per Sant Jordi, el llibre i la rosa s'incorporen a la cistella de la compra com a objecte cultural català; la rosa irradia esplendor...
