Al taulell del cor (I)
A Barcelona, al barri del Guinardó, hi ha el carrer de l’Oblit. Es veu que quan van urbanitzar aquella zona, aquell carrer va quedar sense...
Volia ser mestra
Hi havia una vegada una nena filla de la Guerra Civil Espanyola i d’una postguerra que li van escurçar els vestits, els àpats i...
Una poma podrida (i II)
Entro sigil·losament a la cambra –on vaig deixar una cadira i un llit amb expectativa de flirteig– i passejo una mirada escrutadora arreu, per...
Una poma podrida (I)
Per què una poma podrida en un cistell ple fa més mal que tot el bé de déu que poden fer les que són...
Un gec d’hòsties
Si a cada bugada es perd un llençol, la nostra llengua n’ha perdut tants, que a hores d’ara gairebé ja no n’hi resta cap...
Badem massa poc (II)
Tanmateix, “no val a badar” és una expressió ben usual d’un dels sentits que té el mot badar, això és el de “tenir l’atenció...
Badem massa poc (I)
Una plata plena de temps i calma amanits amb un rajolí d’esguard atent i un pessic d’encantament fan un plat indispensable per a veure-hi...
Amb parsimònia (II)
El mot parsimònia és derivat de parcere, que volia dir “perdonar, estalviar”, i que des d’aquí ha adquirit el sentit de “parquedat en l’acció,...
Amb parsimònia (I)
Despertador, dutxa, esmorzar, motxilla, cotxe, bus o cames... És la cursa de cada matí on sempre guanya la mateixa: la pressa. Els altres corredors...
La closca esquerdada d’un cargol
Aquest darrer estiu no he sortit de la meva comarca, del meu poble, de ca meva, es pot dir”, contesto a la pregunta tan...
Sense llista és perillós
Ja fa uns quants dies que he fet la meva llista de l’estiu, una mena de carta a deshora als Reis d’Orient amb banyador...
Refotut eufemisme
Esperem sempre a l’andana del temps, ara un tren, ara un altre..., que amb el pas de les estacions cada vegada són més espaiats,...
Miraré de llaurar dret
He vist paraules senzilles vestides com deesses i enlairades com ocells; paraules que no han reposat damunt del paper, vetllades, acotxades pel llençol blanc...
On hi ha joncs…
Si la distància més curta entre l’home i la veritat és un conte, què va contestar un mestre quan un alumne de deu anys...
Taques negres
Temps de son i de cafè, de nits escurçades i dies llargs, de nervis i emoció continguda davant del full en blanc. Temps d’exàmens....
No hi ha pèsols buits
Els llops de què parlava en el darrer article encara volten. Però els podem combatre mitjançant les bones lectures i el seu exemple. Lectures...
Amassar segons la massa
Anar a contracorrent cansa, però anar-hi sempre és esgotador. I ara ja no s’intueix l’ombra del llop a l’aguait de la presa, ara hi...
