Dimecres, 23 d'Octubre de 2019
17.7 C
Vilafranca del Penedès
Agnès Esquirol

Agnès Esquirol

Reflexions / filòloga

Pels camins em perdo

Al bosc hi estic bé. De vegades tinc el front ennuvolat i a mesura que m’hi endinso es va obrint alguna clariana. Deia Henry...

Mirant mirades

Soc a l’aeroport. Asseguda, i gairebé immòbil, percebo anades i vingudes constants, gent i més gent que no sé d’on venen i cap on...

Som ocàs

Una vegada, algú li va preguntar a l’actor Fernando Fernán Gómez en una entrevista si era feliç. Ell va tensar els músculs de la...

Carme Junyent, crida més que no et sentim prou!

Aquesta setmana s’ha distingit amb la Creu de Sant Jordi tot un referent en lingüística: la Carme Junyent. El Govern l’ha premiat per la seva llarga trajectòria...

Que diguin les coses pel seu nom (i II)

Cal dir que les coses es veuen de diferent manera si ets sota el corró o si condueixes la piconadora. Del terra estant, a...

Que diguin les coses pel seu nom (I)

Les paraules no són innòcues. Fa dies que som testimonis d’una comèdia dels horrors portada a escena per uns titelles o magistrats que no...

Jo insulto

Benvolgut Toni Albà, em sap greu però ja has begut oli. En una societat on es penja tot a les xarxes socials –cada cop...

Pobre peix irisat!

Hi ha un conte amb el títol El peix Irisat, escrit i il·lustrat per Marcus Pfister, editat per Beascoa. Diu el conte que “el...

Restolines

En la part més fonda sempre hi ha, fins i tot quan arribem puntualment a l’hora convinguda, els uns més guarnits que els altres,...

Fa massa temps que van maldades (II)

Fa unes setmanes, quan començaven a treure el cap els primers fredolics, vaig iniciar una breu divagació sobre l’estat actual de la nostra llengua....

Fa massa temps que van maldades

Què és el que va pretendre Fabra amb la seva activitat? Ell mateix ho va dir: “L’ideal que perseguim no és la resurrecció d’una...

Al taulell del cor (II)

Diuen que un vell és dues vegades criatura. I si recordar el pa tendre de la primavera dels nostres dies és més fàcil quan...

Al taulell del cor (I)

A Barcelona, al barri del Guinardó, hi ha el carrer de l’Oblit. Es veu que quan van urbanitzar aquella zona, aquell carrer va quedar sense...

Volia ser mestra

Hi havia una vegada una nena filla de la Guerra Civil Espanyola i d’una postguerra que li van escurçar els vestits, els àpats i...

Una poma podrida (i II)

Entro sigil·losament a la cambra –on vaig deixar una cadira i un llit amb expectativa de flirteig– i passejo una mirada escrutadora arreu, per...

Una poma podrida (I)

Per què una poma podrida en un cistell ple fa més mal que tot el bé de déu que poden fer les que són...

Un gec d’hòsties

Si a cada bugada es perd un llençol, la nostra llengua n’ha perdut tants, que a hores d’ara gairebé ja no n’hi resta cap...

Badem massa poc (II)

Tanmateix, “no val a badar” és una expressió ben usual d’un dels sentits que té el mot badar, això és el de “tenir l’atenció...

Badem massa poc (I)

Una plata plena de temps i calma amanits amb un rajolí d’esguard atent i un pessic d’encantament fan un plat indispensable per a veure-hi...

Amb parsimònia (II)

El mot parsimònia és derivat de parcere, que volia dir “perdonar, estalviar”, i que des d’aquí ha adquirit el sentit de “parquedat en l’acció,...

EL MÉS LLEGIT DE LA SETMANA