Diumenge 19 de Maig de 2019
14.5 C
Vilafranca del Penedès
Agnès Esquirol

Agnès Esquirol

Reflexions / filòloga

Que diguin les coses pel seu nom (i II)

Cal dir que les coses es veuen de diferent manera si ets sota el corró o si condueixes la piconadora. Del terra estant, a...

Que diguin les coses pel seu nom (I)

Les paraules no són innòcues. Fa dies que som testimonis d’una comèdia dels horrors portada a escena per uns titelles o magistrats que no...

Jo insulto

Benvolgut Toni Albà, em sap greu però ja has begut oli. En una societat on es penja tot a les xarxes socials –cada cop...

Pobre peix irisat!

Hi ha un conte amb el títol El peix Irisat, escrit i il·lustrat per Marcus Pfister, editat per Beascoa. Diu el conte que “el...

Restolines

En la part més fonda sempre hi ha, fins i tot quan arribem puntualment a l’hora convinguda, els uns més guarnits que els altres,...

Fa massa temps que van maldades (II)

Fa unes setmanes, quan començaven a treure el cap els primers fredolics, vaig iniciar una breu divagació sobre l’estat actual de la nostra llengua....

Fa massa temps que van maldades

Què és el que va pretendre Fabra amb la seva activitat? Ell mateix ho va dir: “L’ideal que perseguim no és la resurrecció d’una...

Al taulell del cor (II)

Diuen que un vell és dues vegades criatura. I si recordar el pa tendre de la primavera dels nostres dies és més fàcil quan...

Al taulell del cor (I)

A Barcelona, al barri del Guinardó, hi ha el carrer de l’Oblit. Es veu que quan van urbanitzar aquella zona, aquell carrer va quedar sense...

Volia ser mestra

Hi havia una vegada una nena filla de la Guerra Civil Espanyola i d’una postguerra que li van escurçar els vestits, els àpats i...

Una poma podrida (i II)

Entro sigil·losament a la cambra –on vaig deixar una cadira i un llit amb expectativa de flirteig– i passejo una mirada escrutadora arreu, per...

Una poma podrida (I)

Per què una poma podrida en un cistell ple fa més mal que tot el bé de déu que poden fer les que són...

Un gec d’hòsties

Si a cada bugada es perd un llençol, la nostra llengua n’ha perdut tants, que a hores d’ara gairebé ja no n’hi resta cap...

Badem massa poc (II)

Tanmateix, “no val a badar” és una expressió ben usual d’un dels sentits que té el mot badar, això és el de “tenir l’atenció...

Badem massa poc (I)

Una plata plena de temps i calma amanits amb un rajolí d’esguard atent i un pessic d’encantament fan un plat indispensable per a veure-hi...

Amb parsimònia (II)

El mot parsimònia és derivat de parcere, que volia dir “perdonar, estalviar”, i que des d’aquí ha adquirit el sentit de “parquedat en l’acció,...

Amb parsimònia (I)

Despertador, dutxa, esmorzar, motxilla, cotxe, bus o cames... És la cursa de cada matí on sempre guanya la mateixa: la pressa. Els altres corredors...

La closca esquerdada d’un cargol

Aquest darrer estiu no he sortit de la meva comarca, del meu poble, de ca meva, es pot dir”, contesto a la pregunta tan...

Sense llista és perillós

Ja fa uns quants dies que he fet la meva llista de l’estiu, una mena de carta a deshora als Reis d’Orient amb banyador...

Refotut eufemisme

Esperem sempre a l’andana del temps, ara un tren, ara un altre..., que amb el pas de les estacions cada vegada són més espaiats,...
- PUBLICITAT -

EL MÉS LLEGIT DE LA SETMANA