Dissabte 19 de Setembre de 2020
25.9 C
Vilafranca del Penedès
Agnès Esquirol

Agnès Esquirol

Reflexions / filòloga

Soc un miracle

Conec algunes famílies que tenen la nevera plena de menjar orgànic i la butxaca plena de calers, és clar. Conec gent que es dedica...

Depende, todo depende

Va bé mantenir les distàncies segons com. És d’agrair que el teu interlocutor respecti uns quants pams de nas a nas perquè les paraules...

La primavera no s’espera

Ja han arribat les orenetes, travessant cels remots i sense mascareta. La seva piuladissa ja sura en l’aire que respirem amb cert temor. Perquè...

Melmelada

L’hivern passa pels carrers, solitari i discret. Uns joves també ho fan, però cridant i fent soroll; a més a més dels crits que...

No vaig fer res

Tot va passar en l’alè d’un instant. Jo caminava per la vorera de les rambles de Barcelona amb uns amics. Ho feia no sense...

Velles julietes

Fa uns quants dies vaig anar al Teatre Lliure a veure Càsting Giulietta, una interessant proposta escènica dirigida per Juan Carlos Martel i dramatúrgia...

Pels camins em perdo

Al bosc hi estic bé. De vegades tinc el front ennuvolat i a mesura que m’hi endinso es va obrint alguna clariana. Deia Henry...

Mirant mirades

Soc a l’aeroport. Asseguda, i gairebé immòbil, percebo anades i vingudes constants, gent i més gent que no sé d’on venen i cap on...

Som ocàs

Una vegada, algú li va preguntar a l’actor Fernando Fernán Gómez en una entrevista si era feliç. Ell va tensar els músculs de la...

Carme Junyent, crida més que no et sentim prou!

Aquesta setmana s’ha distingit amb la Creu de Sant Jordi tot un referent en lingüística: la Carme Junyent. El Govern l’ha premiat per la seva llarga trajectòria...

Que diguin les coses pel seu nom (i II)

Cal dir que les coses es veuen de diferent manera si ets sota el corró o si condueixes la piconadora. Del terra estant, a...

Que diguin les coses pel seu nom (I)

Les paraules no són innòcues. Fa dies que som testimonis d’una comèdia dels horrors portada a escena per uns titelles o magistrats que no...

Jo insulto

Benvolgut Toni Albà, em sap greu però ja has begut oli. En una societat on es penja tot a les xarxes socials –cada cop...

Pobre peix irisat!

Hi ha un conte amb el títol El peix Irisat, escrit i il·lustrat per Marcus Pfister, editat per Beascoa. Diu el conte que “el...

Restolines

En la part més fonda sempre hi ha, fins i tot quan arribem puntualment a l’hora convinguda, els uns més guarnits que els altres,...

Fa massa temps que van maldades (II)

Fa unes setmanes, quan començaven a treure el cap els primers fredolics, vaig iniciar una breu divagació sobre l’estat actual de la nostra llengua....

Fa massa temps que van maldades

Què és el que va pretendre Fabra amb la seva activitat? Ell mateix ho va dir: “L’ideal que perseguim no és la resurrecció d’una...

Al taulell del cor (II)

Diuen que un vell és dues vegades criatura. I si recordar el pa tendre de la primavera dels nostres dies és més fàcil quan...

Al taulell del cor (I)

A Barcelona, al barri del Guinardó, hi ha el carrer de l’Oblit. Es veu que quan van urbanitzar aquella zona, aquell carrer va quedar sense...

Volia ser mestra

Hi havia una vegada una nena filla de la Guerra Civil Espanyola i d’una postguerra que li van escurçar els vestits, els àpats i...

EL MÉS LLEGIT DE LA SETMANA