On són els salmons?
Gràcies a Déu, s’ha acabat el curs escolar. Quines ganes que en tenia! I reconec que aquesta sensació, en la dimensió d’enguany, és nova...
L’art de servir
Quan en un poble tanca una botiga d’aquelles de tota la vida, d’aquelles que han vist entrar els nostres pares, els nostres avis..., es...
Un tros de pa
Em toca passejar amunt i avall durant la mitja hora de l’esbarjo. Així prenc l’aire net, el sol tímid i deixo anar la frustració...
Qui és més animal?
Fer bé o fer mal? Aquesta és la qüestió. La dicotomia del cel i l’infern. Tot allò que passa al món es podria incloure...
Tel als ulls
Dedico aquest senzill article a la memòria de la Carme Junyent, la meva mestra. Ella, que deia les coses pel seu nom, que cantava...
La salabror més dolça
De vegades ens han dit: “Va bé plorar, et desfogues i després et sents millor”. Res més lluny del significat sagrat de les llàgrimes....
Compartir pa i dolor
Quan era petita m’agradava estar malalta. És clar que em refereixo al fet de passar una galipàndria, una grip..., malures lleus, al cap i...
D’homes i gossos
Tinc un gos. Un gos que forma part de la meva vida, que és un ésser important i únic a casa. Ara no escriuré...
Bullir amb tots els cigrons de l’olla
Com més vella em faig, més esquerpa em torno. Fins i tot puc dir que vaig passar la pandèmia la mar de bé, atès...
Soc al bar
Cada individu és una varietat de la seva espècie: això és el que veig des de la barra del bar on recolzo els meus...
Una flor que fa estiu
Un noi de catorze anys acabats de fer, de pell bruna i mirada tranquil·la, de cabells arrissats i gests de bonhomia, seu enmig dels...
De roselles i margarides (i 2)
Ara vull fer menció especial al món literari. Va dir Wittgenstein que “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. Una...
De roselles i margarides (1)
El cavaller sant Jordi ha vençut el drac un any més. El bé ha vençut el mal. Però a parer meu que ni el...
Hem perdut l’oremus
El Departament d’Educació no sap per quin mar navega. Temps era temps, els viatges de les naus sense motor tampoc tenien la certesa d’on...
Necis cercant nusos en el jonc
Permeteu-me que ara i aquí em figuri un tió que mira de cagar no pas coses dolces, sinó tot al contrari, coses amargues o...
Cafè, copa i puro
Així va titular Josep Maria de Sagarra un dels seus llibres. Perquè aquests tres elements configuraven l’eix vertebrador de qualsevol bona sobretaula a la...
Sense frec d’ales negres
No hi ha res més veloç que els anys. I si no volem que la mort ens agafi amb els pixats al ventre, cal...
Laporta no s’obre
No vull parlar de Messi, ni del futbol com si hi entengués o m’interessés perquè no és així. Però com que el Barça diuen...
Parlem o enraonem
Diuen que parlant la gent s’entén. Però el cas és que si no saps parlar, tampoc et pots fer entendre. No hi ha tutia....
Una enganyifa més
Ha passat un sant Jordi més i una altra vegada m’ha aclaparat l’enorme quantitat d’escriptors que hi ha al mercat. Com és que n’hi...
